Skip to content

La semilla del diablo (1968)

11/09/2011

M’encanta aquesta pel·lícula. En realitat m’agrada molt Polanski, sóc molt fan d’El baile de los vampiros, per exemple.

Rosemary’s Baby , basat en el llibre que no he llegit d’Ira Levin, és un thriller de terror que no es serveix de l’espant fàcil. Roman és capaç de començar explicant una història d’amor (jove parella es trasllada a viure a un nou pis) per acabar horroritzant de forma subtil.

El director defineix molt bé els personatges protagonistes, connectant al poc amb ells, gràcies als petits detalls del seu dia a dia. Però si una cosa es excel·lent és el treball dels secundaris, actors d’escena amb molts anys de carrera a les seves espatlles, que partint del prototip de veí pesat aconsegueixen crear sensació d’angoixa amb una interpretació continguda, aportant realisme en un relat fantàstic.

La direcció de nou en ell sòbria i discreta, utilitzant molt els angles picats, llunyans, els fora de camp i els silenci. El tempo, en el film, és essencial. El director té molt clar que el què vol explicar és difícil de creure, així que es pren el seu temps per anar-nos familiaritzant, i a mesura que anem avançant va exagerant els seus moviments de càmera per crear aquesta atmosfera enrarira.

En definitiva, un excel·lent film, que va recuperar fa poc el Cinema Truffaut de Girona dins el seu cicle a Roman Polanski. Si no l’heu vist, feu-me cas i feu-ho.

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: