Skip to content

Una escapada al bosc

12/14/2011

No m’agrada la natura, no em cau bé. És més, fa anys que no ens parlem. Tothom en diu meravelles d’ella, però no us deixeu pas entabanar, està sobrevalorada.

 

Fa ben poc vaig tenir l’oportunitat de passar un cap de setmana amb la meva parella en una casa a mig camí del mar i la muntanya. Tot i fer un fred digne del Pol Nord a mitjans de gener i una bona llar de foc per combatre’l, la meva xicota va decidir que teníem que fer una “romàntica” passejada pel bosc. Si volia dormir al seu costat i gaudir dels meus privilegis no tenia més remei que dibuixar un somriure i dir les paraules màgiques:

 

-Com vulguis, estimada.

 

El Bosc: una de les moltes franquícies de La Natura

I què voleu que us digui? Allò era una enganyifa. No tenia res d’atractiu allò. Per començar, per no haver no hi havia ni wifi, ni gratuit ni de pagament ni res. Tenies que tirar de 3G per estar connectat amb el món civilitzat. Vet aquí el següent inconvenient: els ocellets. Et fan tornar boig, no paren de piular i mai saps si t’han mencionat per Tweeter o si un petit plomat et pren el pèl. Deixant de banda això, m’agradaria conèixer l’arquitecte de tot allò, quin penques! No sé quant devia cobrar, però ja us diré jo que eren calés malgastats. Allà no hi havia cap ordre, tothom sap que els arbres, com per exemple a les rambles, han d’estar alineats amb unes gambades de separació, doncs allà no, un per aquí, l’altre per allà, que semblava talment com si haguessin tirat les llavors a l’aire i l’atzar les hagués repartit. Un altre desastre és la poca visió comercial dels propietaris dels boscos. Tothom dient lo bonic que és tot plegat i no hi ha ni una trista parada per comprar-hi marxandatge. Si vols una postal amb el paisatge fes-te tu mateix la foto i si vols un souvenir arreplega una pedra del terra. Com volen treure’n un profit així?

 

Ja quan es feia fosc, desprès d’un parell d’interminable hores de patiment, vam tornar a casa. Mentre jo em preparava per una dutxa d’aigua ben calenta la meva parella em va preguntar:

 

-Què, què t’ha semblat el bosc?

 

-Preciós!- vaig respondre-li tot convençut.

 

-Ah, sí!?- va dir olorant-se alguna de les meves sortides de to.

 

-Exacte, crec que quedaria genial ben trossejat dins la llar de foc.

 

I vaig tancar-li la porta al morros per gaudir d’un els privilegis d’anys d’evolució: poder defecar mentre ho fas públic a tot el món a través de les xarxes socials, amb proba audiovisual opcional.

JC

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: