Skip to content

MISIÓN: IMPOSIBLE-PROTOCOLO FANTASMA

12/29/2011

A l’anterior post he fet un repàs a les virtuts de la cinquena entrega de The fast and the furious. Ara atacaré la quarta entrega d’una altra saga d’acció, amb pedigrí, que per mi a punxat quan tenia tots els ingredients per ser del millor del gènere aquest any.

A l’anterior entrega Mr. J.J. Abrams es va trobar amb el maldecap de reviure una saga que semblava morta. I va fer la seva feina de manera impecable. Una trama entretinguda però no complicada, un malvat creïble i despietat i un protagonista perfecte en fons i forma. Vist l’èxit, Tom Cruise i Paramount volien tenir-lo de nou a bord, però Abrams va decidir simplement apadrinar i deixar les regnes a Brad Bird, fins ara director de films d’animació com El gigante de hierro o Los increibles, que ha acabat dirgint un film destinat al seu mentor. Potser, vet aquí, el principal problema de tot plegat. Faré un repàs als defectes d’aquesta entrega:

1.La trama: uns grup d’agents secrets que es veuen traïts? Això era la primera entrega, ja no em sorprèn.

2.Res és impossible: per això existeix la tecnologia. Està molt bé plantejar reptes complicats, però no pots fer servir la màgia (a.k.a els gadgets) per solucionar-ho tot. Era una ocasió genial per demostrar com sense tenir suport tècnic podien fer front a qualsevol missió.

3. A qui m’enfronto?: aquesta és la pregunta. El malvat resulta ser un home amb un cervell brillant, i que a més és capaç de plantar cara a cara en el cos a cos (he d’aprendre a escriure…) a Tom Cruise. Resulta que és molt poderós, però enlloc d’encarregar els treballets als seus subordinats ha fet cas a sa mare i segueix la dita de “si vols estar ben servit, fes-tu tu mateix el llit”.

4.Deep impact: realment és necessari perdre el temps buscant profunditat en personatges d’acció? Potser sí, però lo just. Aquí tothom resulta tenir els seus problemes interiors i la necessitat de comentar-los a qualsevol que se li planta al costat. És acció això, prou drama tinc obrint les factures! Vull desconnectar!

5.Paula Patton: és obligatori tenir una dona dins l’equip. Però aquesta saga, que va de fina, té un florer, lleig apunto jo, que no sap actuar i que li fa ombra el personatge de l’espia rossa francesa que surt breus minuts.

Potser he sigut un xic cruel amb el film, però n’esperava molt més. I els elements per pujar de categoria es podien resoldre amb una lectura a consciència del guió, crec jo. Això sí, genials escenes d’acció, per la resta, res de bo o nou.

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: