Skip to content

SHERLOCK HOLMES: JUEGO DE SOMBRAS

01/15/2012

Quan fa dos anys es va estrenar Sherlock Holmes uns quants es van horroritzar. Deien que allò no era Holmes, que era un intent de Piratas del Caribe a l’Època Victoriana. Jo sóc fan del detectiu, però molt, i em va agradar. L’adaptació d’una icona ha de ser creible dins les seves bases tot jugant-hi, però mai traicionar-les. En els seus relats s’explica com Holmes és un expert en boxa, esgrima i arts marcials i Watson un ex-soldat amb excel·lent punteria. Així que si els dos apareixen en pantalla demostrant totes les habilitats físiques no violen res, exploten trets poc destacats fins el moment. No és un films d’aventures això, almenys no totalment, és una buddy movie. No busqueu pirates, trobeu col·legues.

En aquesta segona part em trec el barret. No enganyen a ningú, més del mateix, esquivant els defectes de la primera entrega. Han après. L’espectacle està assegurat pels següents motius:

 

La química: sense Downey i Law parlaríem d’un altre film. Aquí tenim una nova entrega de la seva bona entesa davant la pantalla. T’acaba important un poquet si guanyaran o com, simplement vols veure’ls com es creuen indirectes.

 

La física: les seqüencies d’acció son petites perles. Per resolució amb quedo amb la del tren, passen coses i totes tenen un motiu per ser-hi, però en la part visual escullo la del bosc, una fanfarronada del seu director, marca de la casa.

 

El malvat de torn: parlo de Moriarty, ni més ni menys. S’havien rumorejat els noms de Brad Pitt i Javier Bardem per encarnar-lo. Al final l’interpreta Jared Harris, que li dóna categoria al personatge amb una interpretació sòbria i plans contundents, però crec que podria haver tingut més potència amb un retoc de guió més, segurament explotant més els cara a cara amb Downey o convertint en més cruents la pràctica dels seus atacs.

 

La noia: si d’una cosa pecava la primera entrega era d’una Irene Adler (Rachel McAdams) descafeinada. La Dona que marca la vida del missogen detectiu es va convertir en un component neutre dins la narració. Aquí ho han solucionat ràpid i han apostat per un nou personatge femení, interpretat per la Noomi Rapace, que tampoc importa gaire, però almenys no espatlla el ritme.

 

L’humor: si ja has vist el film només em queda recordar-te “l’escena a cavall” ( brillant pel muntatge i score). Però també el germà Mycroft és un exemple de com per no dormir a l’espectador després de mil i una baralles, persecucions i tirotejos, una dosis d’humor poden mantenir el nivell d’atenció. Llàstima no haver-ho aprofitat en els moments explicatius.

Fet. No parlem d’una meravella del setè art, dubto que ho busqui, però si aconsegueix transmetre emoció i sentit de l’aventura. Podria haver estat millor, però com està la cartellera podem donar gràcies pel resultat.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: