Skip to content

SHERLOCK

01/23/2012

Acabada la segona temporada, i ja sabent que n’hi haurà una tercera, ja podem dir que Sherlock de la BBC és una de les millors sèries del moment.

El personatge de Arthur C. Doyle ha tornat a les pantalles amb força. Per una part tenim la versió de Guy Ritchie, un blockbuster, que aprofundeix en aspectes poc explotats del personatge. Per la seva banda, el producte televisiu de Moffat, ha apostat per ser completament fidel a l’obra però adaptant-la al present.

Quines són les claus del seu èxit?

Steven Moffat: guionista anglès, encarregat de revitalitzar al Doctor Who i artífex de la mini-sèrie Jeckyll. Els seus guions són petites joies, molt treballades, amb regust a folletí de l’Època Victoriana. Combina com pocs la sorpresa argumental, és un mestre en el girs, com en la caracterització dels personatges, dotant-los de personalitat pròpia des d’el primer minut.

Els actors: Benedict Cumberbatch i Martin Freeman són els Holmes i Watson del nou segle. El primer ha sabut dotar d’una agradable fredor al detectiu, mentre Freeman ha aconseguir desincular el personatge de l’arquetip de gos faldiller. A més, la química, és perfecte entre els dos, buscant el realisme per damunt de l’explosivitat verbal que hem pogut gaudir amb Downey Jr. I Law. El seu gran treball ja els ha obert les portes a Hollywood.

La BBC: podem donar les gràcies a la cadena. Tot i saber que es preparava una adaptació semblant a EEUU va creure en aquest projecte personal, quasi intimista, de capítols llargs i temporades curtes. Una fet així és quasi impossible en territori ianqui.

L’ús de la tecnologia: portar un personatge així als nostres temps corria un perill: Internet. La Xarxa et facilita la feina, permetent que el teu cervell s’apalanqui al sofà. Aquí les dosis de tecnologia són puntuals, i s’exploten per rentar la cara a les bases originals. Un bon exemple és el bloc de Watson o el McGuffin de l’últim capítol. Risc solventat.

Homosexualitat: vet aquí un perill més. Als temps actuals, saber que dos homes comparteixen aventures i sostre ens porta a deduir en que comparteixen alguna cosa més que una simple amistat. Moffat com ha resolt aquest possible malentès? Doncs enfrontant els personatges amb el possible dubte. Mentre Watson es desespera per desmentir constantment l’idea, Sherlock, com requereix el personatge, prefereix no perdre el temps en aquestes banalitats.

En resum, un producte fresc, que tot i haver-se explotat en centenars d’ocasions, ha sabut com sorprendre gratament a l’audiència amb intel·ligència, segurament, amb els millors guions que podem gaudir actualment.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: