Skip to content

THE ARTIST

01/29/2012

“una obra d’art amb ànima”

Si aquest any hi havia tres possibles candidates a emportar-se tots els premis de cinema eren Drive, Hugo Cabret i la protagonista d’aquest post. La primera em va decebre profundament, la segona m’atreu entre poc i res i la meva ultima esperança no m’ha decepcionat.

Aquest any em temo que els Òscar’s quedaran repartits, però si hi ha d’haver una clara vencedora aposto per aquest film. Parlo d’una pel·lícula que ha aconseguit el que poques han sabut transmetre: ànima, a més de ser una producció diferent sense rebutjar a la comercialitat.

Passo a destacar les seves virtuts:

El concepte: parlem d’un film en blanc i negre, mut i amb protagonistes desconeguts. Un risc, sens dubte. Es podria haver convertit en un projecte destinat a la ruta de festivals, en canvi, el seu saber fer, abordant un tema dramàtic com un cant a l’esperança, l’ha convertit gràcies a la complicitat absoluta dels seus espectadors en un producte comercial.

Els actors: sublims, ni més ni menys. Jean Dujardin ha sabut atrapar l’ànima de les primeres stars del cinema. Un personatge sorneguer, que en males mans, podria haver esdevingut prepotent, es converteix en una persona plena de matisos transmesos amb un simple moviment de celles. Per la seva banda Bérénice Bejo transmet l’evolució del personatge amb un gran domini físic, només a mà d’actors de llarga trajectòria.

El guió: primer em trec el barret davant de valentia de voler explicar una història així, amb les restriccions tècniques que suposen. I ens segon lloc, no només aconseguir-ho, a més, amb una qualitat digne de passar a la història. Però tot i això, per molt brillant que sigui l’escrit i ha d’haver algú capaç de saber-ho plasmar en imatges, mai millor dit, i aquesta persona resulta ser…

El director: exactament la mateixa persona que l’ha escrit. Dubto que un director s’hagués atrevit a abordar la seva adaptació per encàrrec. Només algú amb les idees molt clares podia dirigir-ho, sense caure en la temptació de sobrecarregar el film de primers plans. També destacar com ha sabut jugar amb les limitacions per convertir-les en virtuts afegides, com el joc amb els cartells o la utilització dels efectes sonors en moments puntuals.

El gos: qui hagi vist la pel·lícula i no hagi desitjat adoptar-lo, directament, no té cor. Podria haver-se convertit en un simple recurs còmics, però s’ha convertit en un secundari més, un roba escenes pelut, juganer i àgil. Bona part dels sentiments dolços i optimistes surten de les seves potes.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: