Skip to content

EL RESPLANDOR, LA NOVEL·LA

02/02/2012

Quan arriba l’hivern m’agafa per llegir dos autors: Agatha Christie i Stephen King.

En aquesta ocasió en concret volia algun llibre contundent i vaig apostar per aquesta obra de 500 pàgines. Es tracta, segurament, de l’obra més reconeguda per públic i critica, ajudada, sens dubte, per l’adaptació cinematogràfica d’Stanley Kubirck, la qual no va agradar a King.

Quines virtuts conté per atreure a tanta gent?

La narrativa: King ha estat acusat mil vegades de populista. En aquesta ocasió no és menys. Res de floritures: imatges potents, situacions limit i llenguatge senzill. Utilitza recursos fàcils , com frases que tallen la narració, per crear un ambient malsà que lliga perfectement

Els personatges: tots els personatges arrastren un únic defecte i en lloc de simplificar-los, l’autor els explota a fons, fins convertir-los en motius que fan avançar la trama. A més, el crescendo de les pors t’enganxa en la lectura, esperant en cada pàgina com poden arribar a explotar.

L’hotel: després de llegir el llibre em vaig adonar que el principal personatge és el l’ubicació, l’Hotel Overlook. La descripció física del tres protagonistes és mínima, en canvi, la de l’edifici, es desenvolupa al llarg de tota l’obra. Els antecedents de tots els disbarats succeïts allí converteixen la construcció en el monstre a témer.

El resplandor: aquesta capacitat, capaç de comunicar-se mentalment amb altres persones dotades amb el mateix poder, aconsegueix convertir-se en una peça fonamental. Es podria haver utilitzat per resoldre molts dels conflictes amb senzillesa, però al posseir-lo un nen es converteix en una arma de doble fil, al no saber com pot arribar a interpretar la mentalitat adulta. Massa responsabilitat per un menut, un conflicte, una narració viva.

El final: si hi ha una cosa que odio d’algunes novel·les, i pel·lícules, es quan el tram final s’allarga innecessàriament. Aquí només tenim deu pàgines, ho dic de memòria, i un epíleg que no aporta res, però que et deixa un bon regust de boca.

Lectura recomanada absolutament, ideal per aprofitar aquestes tardes d’hivern.

Ara la pregunta: m’atreveixo amb It (Eso) també de King?

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: