Skip to content

IT (ESO), d’Stephen King

02/22/2012

La novel·la en qüestió és una de les més destacades de l’autor per crítica i públic. Es tracta d’una obra densa, quasi mil pàgines en tapa dura, on a més de reflectir els temors i traumes infantils, s’embarca en explicar la història de la població fictícia de Derry, i de pas, d’EEUU. Tot i tractar-se d’una obra extensa, que pot fer endarrere a uns quants lectors, és de lectura molt àgil i entretinguda.

En ella s’explica com vells amics de la infància tornen a la seva ciutat natal vint-i-set anys després d’acabar amb un ésser misteriós. El monstre és el responsable, des de l’inici dels temps, d’acabar amb la vida de centenars de nens. Ara el grup compleix la seva promesa d’acabar d’una vegada per totes amb l’entitat capaç d’adoptar qualsevol forma física.

Recomanada la seva lectura passo a destacar-ne els seus trets més destacats.

L’estructura: Tot i estar ambientada a l’actualitat, concretament a mitjans dels 80’s, bona part del pes narratiu recau en flashbacks a l’infància dels protagonistes, quan van aconseguir acabar amb l’entitat maligna. Això, en part, aconsegueix dotar d’acció constant al text, però alhora, l’arribada al clímax final es perllonga a vegades innecessàriament.

Repàs històric: un dels protagonistes, l’únic que encara viu a Derry, és un bibliotecari que viu obsessionat amb passat de la població, a través de la qual, espera descobrir la naturalesa del monstre. És així com, amb aquesta investigació intercalada, ens podem fer una idea de la història completa del país des dels seus inicis, destacant-ne les seves parts més obscures.

Exploració dels terrors infantils: l’autor, servint-se d’un enemic capaç d’adoptar qualsevol forma que aterri a les seves víctimes, aprofita per recordar-nos els nostres primers temors. Cada protagonista, veu en aquell ésser una cosa completament diferent. En alguns casos ens trobem amb una mòmia, en una altre el seu germà mort, o fins i tot, un ocell gegant. Una idea brillant per definir els personatges, i a més, atacar-nos el nostres malsons quasi oblidat pel temps.

El misticisme: potser un dels punts més fluixos de l’obra. L’autor sembla tenir en tot moment pensat on vol arribar, però a vegades, lligar-ho, el condueix a justificar-ho amb arguments agafats amb pinces. Que les accions dels protagonistes vinguin guiades per un poder inexplicables es capejat amb rapidesai la suspensió de credibilitat, en ocasions, falla; per sort, coneixedor d’això, passa a bocabadar-nos amb un instant atordidora.

L’escena: els lectors de l’obra ja deuen saber a què em refereixo, sinó prego que deixeu de llegir aquí mateix, que s’acosta un espòiler. Després d’atacar al monstre, encara infants, la noia del grup decideix que per segellar la seva amistat per sempre més tots els seus companys han de tenir sexe amb ella, tot i que cap d’ells sap exactament de què es tracta en realitat. No dic que això no pugui passar en nens d’aquelles edats, tots sabem de casos semblant, i entenc que l’autor vol certificar el pas a l’edat adulta i pèrdua de l’inocència, però el tractament és forçat i fora de lloc.

 

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: