Skip to content

ADÉU AMB EL KLEENEX A LA MÀ. S’ACABA TETAS Y CULOS-

08/29/2012

Demà s’acaba l’aventura. Demà tanquem la paredeta, o xiringo d’estiu més aviat, de Tetas y culos.

No vull ser sentimental, però ho trobaré a faltar, i molt. Han sigut moltes nits mirant pelis eròtiques, intentant analitzar-les sense tocar-me en els moments més calents, buscant-li la punta a ximpleries impressionants, que només poden quedar perdonades per la nostàlgia de vells temps. I es que el thriller pujat de to va ser part de la meva educació cinèfila i sexual. Tots els films comentats van suposar per un menut jo quedar-me despert fins tard, enganxat al televisior, esperant revelacions sobre un tema que em portava de cap: el sexe.

Ara, ja crescut, i iniciat en el tema, m’adono que poc em van ensenyar. En ma vida em trobaré amb una escriptora bisexual i homicida amb un cos tan perfecte com el de Sharon Stone, ni Madonna em buscarà les pessigolles per calmar els seus instints més primaris i encara menys un parell de teenagers m’obligaran a fer un trio amb elles amb cava inclòs. Totes aquestes situacions rocambolesques sols m’han servit per ara riure’m de la meva innocència i fer una parida com Tetas y culos.

La idea va sorgir a finals de maig. S’havia acabat el Late Night with Dani Lagi, no tenia res entretingut per fer i no volia deixar d’explicar coses a la meva manera. M’encanta explicar coses ja sigui en un relat, guió o per la ràdio, i a més, adoro parlar de cinema. Ja tenia els dos pilars fonamentals, parlar de cinema amb humor, però de què exactament? Això va ser el més complicat. Ja hi ha moltes vídeo crítiques de les estrenes de la setmana però, a més, la cartellera actual tampoc es per tirar coets. Després de donar voltes i voltes al tema ho vaig tenir clar: parlar de la nostàlgia, concretament d’un gènere oblidat, però que en el seu moment va marcar a tota una generació; el thriller eròtic.

En un primer moment ho volia fer molt simple: gravar-me a l’habitació amb la webcam i fer una edició senzilla i ràpida, un divertiment sense complicacions. Però, això que fent unes braves al König amb en Pitu, al explicar-li la idea, s’hi va voler apuntar. Ell tenia el lloc i l’equip tècnic suficient per donar-li un acabat força més professional del que jo havia pensat primerament. Ja erem dos, i dies després, al comentar-li al Callahan també s’hi va sumar. Més que benvingut! I parlant hores i hores ens vam adonar que sempre érem els mateixos els que volíem fer coses, així que millor ajuntar-nos oficialment sota un nom i convertir-nos en una societat amb cara i ulls, ser Factoria Corman. Tot i que això és una altra història que es mereix un lloc a part.

Al cap de res ja estàvem els tres tancats en una habitació per la tarda, en ple juny, rodejats de focus ( jo, a més, amb bata suant com un porquet en una sauna). En Callahan supervisava tot plegat apuntant-me amb el micro, en Pitu remenant la càmera i posteriorment editant i servidor intentant defensar els seus propis textos tot cremant greixines a cada paraula sense que es notés el sofocant patiment. Érem un equip i estàvem creant una cosa molt rara que poc sabíem si funcionaria. Això sí, vam riure molt. A cada pausa una nova idea, a quina més esperpèntica, feia créixer aquell monstre cap a camins que ni ens podíem imaginar.

Va ser el dijous 5 de juliol de 2012 que vam estrenar la primera entrega centrada en Instinto básico. L’èxit va ser immediat. Una bona quantitat de visites, felicitacions i crítiques van fer-nos adonar que havíem ho havíem aconseguit. Agradar a tothom era impossible, però tot i així, la bona rebuda va omplir-nos d’ànims i orgull. La sorpresa més gran va ser que gent que fins el moment només eren uns mites dins el camp de l’entreteniment on-line van interessar-se pel projecte i al cap de res vaig voler que formessin part d’aquella aventura. Així van aparèixer els cameos, ni plantejats fins el moment, on han intervingut gent a la que admiro com: Toni Nievas, Venga Monjas, Jordi Romero, María Lapiedra, Dídac Alcaraz o Haciendo la mierda. Això va fer tenir més repercussió al vlog i acumular una seguit de simpatitzants que celebraven cada entrega amb un gran somriure. Aquestes personetes s’han convertit ja en amics de la xarxa amb els quals comentar i despotricar de tot un xic, parlo de gent com: Julio Alejandro, en Miguel, El conde de lo trágico, en Lolo, en Jaume o els amics de El microondas, entre altres. Des d’aquí una abraçada a tots ells.

I demà, en hores, s’acaba el trajecte. Tetas y culos es quedarà anclat al mar que és Internet esperant rebre per sempre més nous passatgers. Ara, els seus pares, han de deixar que emprengui el seu camí tot sol i dedicar-se plenament a buscar-li germans, nous projectes que l’acompanyin en el periple infinit i fer que es senti menys sol.

Resumint tot plegat, només puc dir que ha sigut una experiència magnífica, que m’ha fet treballar al costat de dos creadors que no volen parar de créixer treballant molt, i això sí, sense perdre l’il·lusió. Que durant dos mesos he suat, patit, gaudit i engreixat/aprimat constantment per aquesta perversió, i que ara, que ja comença a quedar-se en un record, n’estic orgullós de tot, ja sigui en els encerts com també en els errors.

Fins ben aviat; pajeros, pajeras y pajares.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: