Skip to content

HOLLYWOOD TENIM UN PROBLEMA: JONAH HEX/ EL HOMBRE LOBO

08/31/2012

JONAH HEX

Fitxa IMDB

 

 

Poques vegades he vist un disbarat semblant. Tothom s’hi fregava les mans abans de començar: Josh Brolin amb el seu primer blockbuster, Megan Fox amb el seu primer paper de noia dura de pelar i els de Warner esperant començar una nova franquícia basada en un còmic. Però, a mitja producció, canvien el director, els guionistes marxen per cames i tot plegat acaba en desastre monetari, de crítica i públic.

Ens trobem amb una direcció exageradament dolenta, que no sap trobar el to al guió ni on col·locar la càmera, i que avança a trompicons. La desgana absoluta del repartiment és increïble, ja per un Brolin que es limita a repetir les seves frases mirant a l’horitzó, Malkovich sembla matar el temps fins cobrar el xec i Megan Fox, pobreta, tampoc li pots demanar més; en realitat sí, ensenyar un xic de carn, però ni això.

La pregunta és: quin és el motiu pel qual es va realitzar si ningú li tenia ganes? El guió no sap què vol explicar, el director no sap com explicar-ho, els actors no saben què transmetre,…i la productora, no sabia què volia: una sèrie b? Un blockbuster? L’inici d’una saga? Un film de culte? Segurament, una mera excusa per fer diners, res més. I potser aquest és l’únic problema.

EL HOMBRE LOBO

Fitxa IMDB

Mai una títol havia encaixat tan amb el seu contingut. M’explico, aquí no parlem d’un film, en parlem de dos. La primera hora és l’home: una narració racional, continguda, què sap a què i com jugar. Atmosfèric, ple de tensió creada amb petits detalls que es va fent gran per atrapar a l’expectador. I de sobte, a la meitat de tot plegat, apareix el llop: l’ésser salvatge, inconscient, sense miraments. Tot perd el nord i es converteix en l’espectacle per l’espectacle deixant en res el record exquisitde la primera part.

Aquest homenatge a la Hammer és una contradicció completa. Ens demostra que les històries de terror es fonamenta en l’enginy, en intuir enlloc d’ensenyar, que les nostres pors sorgeixen de lo desconegut, d’allò que no veiem, i de sobte, ens adonem que ens ha enganyat, que allò és un film de Hollywood on els efectes especials han d’estar per damunt de la història. Que la gent només vol quedar bocabadat per efectes sonors i pixels. Crec que s’equivoquen. Jo vull una història que m’atrapi, no focs artificials, que són volàtils.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: