Skip to content

DREDD

09/13/2012

Fitxa IMDB

Recorden a Verhoeven? És aquell director holandès que després de fer pelis plenes de violència i sexe històriques al seu país natal va saltar a Hollywood fent fent pelis plenes de violència i sexe de ciència ficció. Doncs al sortir de la sala del cinema això, exactament, em va venir al cap.

Aquesta adaptació del mític personatge del còmic britànic 2000 AD sembla recuperar aquell esperit “macarra”, on la mala baba flueix amb estil. Es tracta d’un projecte modest, encapçalat pe part del cercle d’amistats de Danny Boyle, però que sap al que juga. No pot competir contra els blockbusters estiuencs amb les seves armes (pressupost, actors estrella, potents campanyes de màrqueting,…) però que aposta plenament per potenciar les seves pròpies armes (música, estèticament sòbria, sense concessions populars,…). Sembla haver-se conjuntat un grup de treball que sap perfectament què té entre mans i on vol arribar, i ho aconsegueix.

Els personatges, partint de clichés (el justicier, la malvada i la principiant) queden retratats amb suaus pinzellades per donar-lis profunditat i guanyar en carisma de cares al públic. Dredd i Ma-ma són la mateixa cara de la moneda, els dos veuen com la societat està en decadència, però mentre un s’abraça a la llei de l’ull per ull en benefici de la societat l’altra adapta el mateix concepte pel seu propi benefici. Per altra banda, la jove en avaluació, és el personatge més vulnerable, però que va madurant alhora que avança la narració, aportant un xic d’optimista a aquest món pessimista.

Tot i que ha passat un xic desapercebut, el film, conté una crítica clara i contundent, el ciutadà de a peu, només té un ideal, viure en pau, ja sigui a través de la corrupció o la justícia, el més important és la seva pròpia tranquil·litat. I d’aquí sorgeix l’argument, justícia versus corrupció, amb la població donant l’esquena al conflicte, esperant que tot s’acabi per retornar a la normalitat, sense importar el vencedor. Després de donar-hi moltes voltes, per fi he entès el motiu pel qual és simplifica l’argument, una barreja de Solo ante el peligro i The raid: per plasmar l’egoisme humà. Això de retruc, fa que rellueixi el personatge de la jutgessa en proves: ella té un ideals, i si cal, es mulla per aconseguir-los.

Així que vet aquí un producte que aconsegueix assolir les seves expectatives amb eficiència. Acció clara, que no busca res més que fer-nos passar una bona hora i mitja. Sens dubte un dels sleepers de l’any. Espero una segona part ben aviat.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: