Skip to content

ACOCOLLONA’T. DÍA #1

10/27/2012

Ahir era la nit. A les deu menys vint el vestíbul del Cinema Truffaut estava ple de gom a gom. Es confirmava la sospita, el festival, tot i la seva poca història, ja és una cita obligada per molts gironins amants del gènere.

Després de passar pel photocall, on em vaig deixar convèncer sense gaires problemes per la Coral, (vull la foto!) vam entrar dins la sala. En un tres i no res totes, absolutament totes, les butaques plenes. La cara de satisfacció de l’organització era reconfortant sabent la de maldecaps que han patit fins aconseguir-ho.

Àlex Sànchez ‏@asanchezmelsio

El primer en pujar a l’escenari va ser en Guillem Terribas, ja un clàssic, que amb fina ironia ens va donar la benvinguda al Festival. Llavors va ser el torn de la Regidora de Joventut, Roser Urra, que amb un discurs improvisat va mostrar el suport de l’Ajuntament de Girona cap aquest tipus d’actes. Però ja era hora de veure als responsables de tot plegat. En Callahan, en Paco i Jordi , rebuts amb una forta ovació, ens van desgranar la programació amb el seu habitual estil desenfadat que va guanyar-se més d’una rialla. També un record cap al presentador previst, que no va poder assistir a l’últim moment després de sofrir un accident amb la moto. Esperem que es recuperi aviat.

Íngrid Calpe ‏@ingridcalpe

Ja amb tot llest la companyia de teatre 7’d’làtex va oferir-nos un petit espectacle on feien un repàs al cinema de terror amb ràpids canvis de vestuari i espantant a més d’una persona del públic. Tot i que no sóc gaire amant d’aquest tipus d’espectacles s’ha de reconèixer que va ser divertit i el públic va respondre d’allò més bé. Es notaven les ganes de festa.

El plat fort, les projeccions fora de concurs, van estar acompanyades de tots els anuncis “el terror segons…” creats per diferent directors de la terra. Per promocionar el festival La conya va regnar en la majoria d’ells, i els que van tenir millor resposta van ser els de Paco Cavero, Albert València, Marcos Fernandez i Ester Bertran.

Faré un repàs ràpid als curtmetratges que vam poder veure:

Gamusinos: deutora del cinema de monstres del 80’s, amb molt sentit de l’humor i final obert. Corre per la xarxa la seva segona part.

Wendigo: western, va participar al Wevoo, amb una de les criatures fantàstiques del folklore d’EEUU. Bona combinació.

Chuzos de punta: un dels curts que més ha voltat per festivals aquest any. Tot i no ser purament de gènere fantàstic, és una bona història amb tocs de Roal Dahl.

Barracón 5: per mi el millor d’aquella nit. Un altre curt amb zombis? Doncs sí, però també una mirada molt cínica cap a la moda. El personatge interpretat per en Callahan Ruiz es d’aquells que no oblides en temps.

Ja a les dotze de la nit es va acabar la jornada a El Cercle on ens esperava un boníssim combinat de cava i un xic de coca de nous. Després d’una hora fent-la petar vaig anar cap a casa. Calia guardar forces per la nit d’avui.

Anuncis
2 comentaris leave one →
  1. Anonimo permalink
    10/27/2012 14:26

    Hola soy muy fan de tu trabajo. Sigue así. Por favor recibe saludos cordiales.

Trackbacks

  1. El més llegit « Jacint Casademont

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: