Skip to content

ACOCOLLONA’T. DÍA #2

10/28/2012

Ahir va començar el plat fort del festival, el concurs de curtmetratges. Tot i que em pensava que amb el temps que va fer durant tota la tarda (pluja, pedra, tramuntana, fred) i compartir hora amb el partit del Barça no vindria gaire gent, la veritat es que es va omplir la sala.

Acocollona’t. ‏@acocollonat

Com al post anterior, faré un repàs als títols que hi vam poder veure:

– Derechos de autor mortales (Iván Muñiz / Madrid / 10 min.)Un curt que comença com una comèdia i acaba amb un gir final força aconseguit. La interpretació del protagonista és un dels seus plats forts. M’hi va sobrar el segon final, totalment prescindible, 

– Capitán Justícia (David Muñoz / BCN / 3 min.)Com sempre, David Muñoz, ens entrega un curt original. Sense gaire pressupost, i parodiant les relacions entre superherois i mad doctors, és un entreteniment carregat d’humor. 

– Decapoda Shock (Javier Chillón / Madrid / 10 min.)Diferent a tot, no hi ha millor manera per definir-lo. Aquesta història condensada pot arribar a fer pensar en un anunci al combinar diverses tècniques diferents per narrar-la. Per mi un dels meus preferits. Ciència ficció de sèrie B feta amb molt bon gust.

– Therion (Pepe Botías y Mario García / Jaén / 15 min.)El que podria haver donat per un llarg de pes més dramàtic que fantàstic es converteix en un curt, que tot i els seus possibles, queda deslluït amb un final que et deixa indiferent. Aconsegueix crear atmosfera, però a vegades s’hi perd.

– Fundido a negro (Miquel Casals / Girona / 15 min.)Ja en vaig parlar al meu blog anteriorment. Molt bon curt, amb zombis, però que intenta donar-li un aire diferent, on recau el pes de la història en l’amor. Molt ben dirigit i grans actors i foto.

– Ojos que no duermen (Leonardo Santana / Madrid/ 14 min.)Un inici prometedor sostingut en grans interpretacions. A mesura que avança la trama, i el seu final, les esperances es perden i acaba decepcionant, més pel que prometia que per altra cosa.

– Son dos días (Andrés Lopetegui / Madrid / 11 min.)Jo m’ho vaig passar molt bé. Un musical clàssic amb fantasmes. També una història d’amor de fons que acaba convertint-se en un cant a la vida. Molta producció darrere, però que llueix amb tot el seu esplendor.

– The yellow ribbon (Carlos Marqués / BCN-USA / 15 min.)Molt cuidat, fins al detall, i amb un parell d’actors protagonistes magnifics. Tot i que t’ensumes el final de bon principi aconsegueix enganxar-te. Un conte de fantasmes enmig del desert.

Acocollona’t ‏@acocollonat

Ja amb els curts vistos, i havent votat, ja marxava amb els meus cap a casa quan….sorpresa. Resulta que els organitzadors em van escollir a l’últim moment, junt en Miquel Casals, per ser el jurat del concurs d’scream girls. Set participants, molt bon nivell, i cinc minuts per la reflexió. En Miquel i jo vam escollir l’Ariadna, que ho va entregar tot damunt de l’escenari, no només les seves cordes vocals, també tirant-se pel terra i donant-nos un bon espant.

El jurat per sorpresa del concurs d’SCREAM GIRLS, en Miquel Casals i servidor.

En acabat la projecció de Phantasm de Coscarelli, però ja l’havia vist feia no gaire i vaig marxar.

Avui continuem amb més curts a concurs. 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: