Skip to content

SKYFALL

11/01/2012

A la porta del cinema el meu sentiment era contradictori, temia trobar-me amb un drama amb res a veure amb Bond i en part desitjava veure amb ganes allò que tothom titlla com la millor entrega d’en 007. Dos hores i escaig després vaig sortir fascinat.

Aquesta entrega és un punt i seguit. És James Bond? Sí, té tots els components essencials del mite. Va un xic més enllà del tot el vist a la saga? També, però per sort, amb molt respecte i coneixement. Sense basar-se en cap novel·la d’Ian Fleming, ni successors, resulta que és la més fidel al personatge literari.

Sam Mendes, tot i ser un encàrrec, s’ha pres la feina molt seriosament i ha volgut analitzar a James Bond i la seva salut actual. Després de sobreviure a milers de còpies, competir contra homes super musculats lluitant i frases lapidàries i veure com un fill bastard i amnèsic li volia treure el tro és hora de reflexionar per agafar embranzida per seguir molts anys més. Mendes aprofundeix en la personalitat de 007, mostrant els seus clarobscurs, i els seus pocs lligams amb un món que ha canviat molt des de la ja llunyana Guerra Freda. Hi té cabuda un assassí masclista i bevedor en aquest món controlat per corporacions i on els ideals són un producte vintage?

Però entrem a desgranar el film i deixem-nos de reflexions. Aquest cop James Bond s’enfronta a una nèmessis a la seva altura, un reflex pervers d’ell mateix, alhora que la seva vida s’ensorra i es qüestiona a sí mateix. Una persecució inicial realment espectacular i de les millors de la saga, viatges per Àsia, dones de bon veure, assassinats a sang freda i algun gadget, això sí, més sobri del que abans era habitual. Ho tenim tot, a més retratat amb una fotografia artística, i genial, i que aporta personalitat pròpia al film.

Els actors, tots, aporten grans interpretacions. Craig ha fet seu el personatge, aportant un toc introspectiu i apatia que hancla a BondBond al món actual. Judi Dench compleix com sempre, amb sobrietat i caràcter contingut que només una actriu amb el seu art pot aconseguir i Bardem, al qual han comparat la seva actuació amb el Jocker de Ledger, fascinarà a tothom, menys als d’aquí, que us dic jo que simplement ha imitat a Boris Izaguirre. Ho fa bé, però tampoc ens enganyem, és un simple truc recurrent seu aprofitant el seu físic.

Alguns han titllat aquesta entrega d’un reboot, en part cert, que busca explicar-se a si mateix per tirar endavant amb les coses clares. Ho veig bastant encertat, tot i així no deixeu de veure-la, i sembla apuntar-ho el mateix film al deixar per just abans dels crèdits finals el mític pla de Bond disparant a càmera. Ara veurem com continúa la cosa. Esperem que bé, o sigui, sense Nolan.

fitxa IMDB

m’hi falta: alguna escena d’acció més i un xic més de cuixa.

m’hi sobra: algun diàleg un xic pretenciós.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: