Skip to content

JAUME FIBLA, l’home i la llegenda, tot al descobert

11/20/2012

 

Qui cony ets, Jaume?

-Hola, benvolgut ésser barbut que em va afegir a Facebook per mitjà d’una amic (vols dir una amiga?) d’una amic que ara no sé qui era i a qui faig comentaris de tant en tant.
Francament, aquesta és l’eterna pregunta. No la de “qui cony ets, Jaume”, és clar, sinó la de “qui som”, individualment, cada un de nosaltres. Jo penso que la nostra missió a la vida en aquest planeta és precisament trobar la resposta a aquesta pregunta, i si pot ser, que quan arriba el moment en que veiem clara quina és aquesta resposta, enssentim ben orgullosos i cofois de respondre-la en veu alta. A dia d’avui, per vergonya meva, he de reconèixer que encara no ho tinc gens clar, amb prou feines sé d’on vinc, i no sé pas cap a on vaig.

Tot sovint penges fotos de dibuixos teus a les xarxes. Fins i tot, he vist que vas crear un personatge d’allò més simpàtic i que em té el cor robat: el Superporc, al qual li has dedicat un parell de còmics. Què ens en pots dir d’ell?

-De fet li he dedicat tres còmics fins ara, i apareix també de secundari estrella en altres com el meu fanzine “Indianu”, anterior al número 1 de Superporc. En Superporc, com altres personatges meus, va néixer en broma fent dibuixos absurds en un paper per fer riure a algun amic a l’escola. Jo no l’hagués fet servir mai, però al meu germà li va agradar i va començar a fer-ne historietes. Ell aleshores era molt petitó i no dibuixava gaire bé, però tenia bones idees, encara que feia la típica paròdia de Superman en la que en Porcus treballava de periodista amb el nom de Clak Clek, es posava ulleres, etc… a mi em va agradar la idea de fer servir el personatge però d’una altra manera, convertint-lo en un defensor dels animals, perquè vaig pensar que si realment existís un Superporc en aquest món, el primer que faria és carregar-se la indústria càrnica, que és una salvatjada, de manera que després d’algunes histories curtes salvant animalets en tó de sàtira ecològica, el meu germà i jo vam unir forces per escriure un guió i vam imaginar un origen espectacular desmarcant-nos de la simple paròdia de Superman en que explicàvem la dramàtica odissea (encara que també faci riure) d’un porquet de granja que es torna Superheroi al ser sotmès a un cruel però fallit experiment d’uns científics sense escrúpols que volen fer carn de porc amb gust de tutti frutti o de vedella, per combatre les pèrdues que patien per l’enfermetat de les “vaques boges” (si, era aquella època). La cosa surt malament i en Superporc adquireix uns súper poders que en realitat anaven destinats a una meta molt més obscena, com veurem en el número 2, en el que un dels científics crea la Nemesi d’en Superporc, en Naziman, que també té certs poders nascut d’un error en voler crear un clon de Hitler que fos una mena de Superman nazi, i afegir per error cèl·lules porcines. No sé si em segueixes perquè és una mica complicat ara que hi penso.

Un dels meus grans somnis seria que algú em publiqués el Superporc en algun diari, a pàgina per dia, tipus serial com els d’antany, estic segur de que el diari no se’n penediria i a la gent li encantaria, estic disposat a treballar a preu de riure per començar, he venut en els últims 14 anys en diverses edicions del Saló del còmic i altres fires, sense exagerar, més de 6000 exemplars fotocopiats del primer número, i molts altres (segur que més de 2000, he perdut el compte) dels números següents. La raó de que els següents números es venguessin menys és que em costen molt més cars d’editar al tenir tapa en color, i les fotocòpies en color valen un ull de la cara.

Tinc molts altres personatges interessants que viuen en el mateix univers de la meva editorial (per ara, imaginaria), que es diu “Edicions Xusca Trusca”, com en Pere Mitjó o Manel el Podrit, però l’èxit del Superporc va fer que m’hi centrés una miqueta més. De tota manera jo me’ls estimo a tots per igual. M’agradaria molt fer-ne una edició digital en color que vull vendre a iTunes i derivats, encara que no sé molt bé com fer-ho, i també una de luxe per impremta quan tingui l’arc argumental acabat, cosa que espero fer algun dia no molt llunyà. De moment la seva propera aparició serà en un “cross-over” amb l’Indianu Jaumes (un dels meus altres personatges) que estic preparant que serà molt divertit i espectacular, espero!

Abans que m’ho preguntis, no, ni el meu germà ni jo no som vegetarians, de moment, però ens agradaria ser-ho. Costa molt, la veritat. En defensa pròpia, hem de dir que amb el temps hem reduït moltíssim la ingestió de carn de porc i per exemple ara normalment el pernil dolç, enlloc de porc, el mengem de gall d’indi, que com a mínim no és un company mamífer. (Al pernil salat encara costa un xic resistir-s’hi però tot arribarà. M’he enrotllat massa, oi?

No, no, però tinc un dubte: t’has plantejat la via editorial per publicar el teu treball?

 

-La veritat, sóc molt mal venedor de la meva obra, i potser un xic insegur. Les contades ocasions en que he col·laborat en alguna revista han estat per amor a l’art i les escasses vegades en que he anat a demanar feina a alguna editorial me n’he anat amb la cua entre cames. Recordo que em deien coses com que el que faig era massa tètric, i d’altres vegades tot el contrari, que era massa infantil… no encaixo en el quadriculat conceptes del còmic que tenen els editors d’avui. Ara fa temps que no ho intento, un dia d’aquests reuniré forces i ho tornaré a provar. No perdo la fe en que quedi encara un editor visionari que aposti fort per en Superporc i que m’ajudi a fer realitat el meu vell somni de fer-me milionari.

A banda de dibuixar tites i porcs també he vist que fas bolos amb el teu germà amb el vostre grup, The Xuscos. N’he vist unes quantes actuacions per YouTube i no sé com definir-vos. Tu pots?

-Això de les tites només és quan vaig a restaurants de menjar ràpid, per passar l’estona, no vull que els milers de lectors del teu blog pensin que és cap obsessió. El que sempre ha fet més tites és mon germà com demostra aquest vídeo:

El tema dels Xuscos és ara per ara, una cosa esporàdica, un regal que li fem a la humanitat de tant en tant. Ara un concert aquí, ara un altre allà…
No sé definir el que fem en poques paraules. M’agrada pensar que som una mena de cantants de folk-punk i que combinem l’innocència d’un osset de peluix i la mala llet d’un hipopòtam amb urticària a l’entrecuix. No ho sé, som molt nosaltres mateixos, per això som diferents, perquè som individus únics i irrepetibles i no pretenem assemblar-nos a ningú més. Si has vist la peli “Ishtar”, protagonitzada per Dustin Hoffman i Warren Beatty, que malgrat ser considerada una de les pitjors pelis de la historia per els ianquis, és una de les nostres preferides, et pots fer una idea de com és un dels nostres xous. Els cantants protagonistes tenen un esperit similar al nostre. Les nostres influències poden ser les de qualsevol, però no intentem imitar als nostres ídols… no només perquè no vulguem… tampoc no en sabríem.

Crec que el nostre problema i la nostra major virtut son el mateix, som massa fidels a nosaltres mateixos. Fa poc ens van trucar de Tele 5, ens volien per participar en un nou programa de nous talents, però mon germà es va negar en rodó, perquè odia aquesta mena de programes. Jo li vaig dir que potser hauríem de relaxar una mica els nostres principis, perquè no fa tant que toquem i seria una molt bona promoció, ja saps, com va dir Groucho Marx: “aquests son els meus principis, si no li agraden, en tinc d’altres”… però mon germà és un caparrut i no baixa del burro ni a cops d’estaca. Suposo que ja passarà un altre tren, i ja ens hi pujarem. Jo crec que tenim una missió divina per cumplir a la terra, com els Blues Brothers, i que no pot ser que tot plegat hagi sigut en va. Algun dia arribarà el nostre moment.

I quan ja superes a DaVinci com a home polifacètic resulta que descobreixo, que a més, ets actor. No només surts a l’anunci d’ING de la televisió, a més has treballat amb el gran Dani Moreno, el qual admiro. Què ens pots explicar de la teva faceta actoral?

-A mi sempre m’havia fet vergonya actuar, però en el fons del meu cor, en secret, ho anhelava. Ja de petit havia fet el “pessebre vivent” al cole, però amagat rera una barretina que em tapava fins el nas.
Un dia fa uns anys vaig reunir prou valor per apuntar-me a una agencia de top models i anar a un primer càsting per a “Mediamarkt”. Mon germà em va acompanyar perquè jo era malaltisament tímid i no m’atrevia a anar-hi sol. Un cop allà, en veure sortir un noi que havia fet el càsting dient que ens farien ballar en calçotets, vaig voler fugir corrent, però mon germà em va obligar a entrar, i vaig fer la prova, que consistia efectivament en ballar en calçotets davant de varies persones la cançó de Bangles “Walk like an egiptian”. Ho vaig fer tant bé i tant sensualment que em van triar per a dos anuncis de la marca, on vaig haver de fer coses com córrer en pilotes per un Mediamarkt de Majadahonda, Madrid.

Només tinc el vídeo del segon d’ells, que es va emetre dintre d’un “caiga quien caiga”, un dia només. Després d’això he fet uns quants anuncis més, he participat a la sèrie “Amazing Mask” d’en Dani Moreno, (només era un paperet molt secundari), i també amb ell he fet un anunci de la inmobiliaria “Llar comtal”, que em sembla que finalment no es va utilitzar…
He participat com a guionista, actor i doblador a la sèrie de dibuixos animats “Cuntrol-Z” que es va emetre a tv Barcelona en horaris intempestius, i altres cosetes, però callo per no avorrir al personal.

Una de les coses que més m’agraden de tu, tranquil que no et tiro els trastos, són els teus estats de Facebook, comentant les teves petites misèries i alegries de la teva vida a la ciutat de Barcelona: la teva relació amb els “tuserus”, quan escoltes furtivament conversacions d’altres o els teus àpats fora d’hores. Hi ha un realisme màgic que em freda. Digues la veritat, odies o estimes Barcelona?

-En realitat la majoria dels estats de Facebook als quals et refereixes son els meus estats de twitter, del meu compte principal, en català, que es diu “jaumesclub”, perquè tinc els comptes connectats, així mato dos ocells d’un tret. Mai millor dit en el cas de twitter.
Tinc també un tuiter en castellà que es diu @mrjau i un altre de @thexuscos i de @xuscatrusca (els meus còmics). Els utilizo menys que el de @jaumesclub… suposo que com sempre, em disperso massa.

Tot i que sempre parles de tots els temes sense censura a les xarxes socials, encara no he llegit mai res concret de la teva feina. Crec que curres en una oficina, pots explicar-ne alguna cosa més o és un secret i si m’ho dius has de matar-me tot seguit?

-Treballo de moment en una feina temporal fent enquestes telefòniques de diversos tipus, de vegades son per estudis de la generalitat o l’ajuntament, de vegades per empreses con La Caixa o Caprabo o asseguradores o clíniques oculistes… en fi, de tot. No és una feina gaire estable perquè només em criden quan em necessiten, però estic content, tinc uns companys de feina molt macos.

Quins plans/projectes de futur tens? Més còmics, cd’s o anuncis?

-Espero veure la llum aviat i saber què carai vull fer a la vida, o cap a on enfocar els meus esforços. Hauria d’explotar el meu físic apol·lini i centrar-me en ser un top model, o potser un actor de Hollywood? M’agradaria molt el tema de Hollywood perquè no voldria passar a l’altre barri sense conèixer en el sentit bíblic l’Scarlett Johansson, però també podria dedicar-me a la música… potser el meu camí és delectar les oïdes del món sencer amb la meva veu de vellut… o potser hauria de centrar-me en ser un dibuixant d’èxit internacional i fer un dia la meva somniada peli del Superporc, o potser tirar per la vesant literària i ser un poeta i escriptor i guionista reconegut mundialment. No sé pas, amic meu, no sé pas. Qualsevol d’aquestes coses seria estupenda, segurament si no sé quina triar, hauria de seguir qualsevol i m’aniria millor que ara que no en segueixo cap en concret. Coses de ser un immadur, què hi farem. Gracies per l’entrevista perquè m’està servint de teràpia personal.

Doncs Jaume, em sap greu però aixó s’avcaba aquí. Ja em combraré la teràpia quan ens veiem in person amb forces birres.Cuida’t!

-Un petonet!

EXTRES!

Ja per acabar definitivament en Jaume m’ha deixat uns quants links per ampliar la nostra visió cap a la seva obra. Jo sóc molt bona persona i els comparteixo, a veure si algú s’anima i li fa una biografia. Vet aquí:

Canal de youtube: http://www.youtube.com/user/Jaumesclub
Blog en català: http://jaumesclub.blogspot.com.es/
Blog en castellà: http://misterjau.blogspot.com.es/
Formspring: http://www.formspring.me/jaumesclub

Advertisements
3 comentaris leave one →
  1. kingkong5 permalink
    11/24/2012 3:26

    Quina entrevista tant bona, aquest paio, el tal Jaume, se’l veu un tiu clarivident, a més de molt sexy. No m’agraden els homes però amb ell m’ho pensaria.

Trackbacks

  1. JAUME FIBLA, l’home i la llegenda, tot al descobert « Jaumesclub's Blog
  2. Benvinguts al Planeta Martos « Jacint Casademont

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: