Skip to content

Benvinguts al Planeta Martos

12/12/2012

Si fa un parell de setmanes intentava donar a conèixer al nou DaVinci, en Jaume Fibla, aquesta vegada us vull descobrir ( si cal) els futurs Òscars (sí, els de La Competència, no els guardons de cinema), i a sobre millor, ja que semblen haver-se fusionat en una sola persona, o sigui, que ràdios del món mundial, ja saben, la mateixa qualitat que aquells dos però només pagant un sou.

Ja fa cosa d’un any que vaig conèixer en Pau Torres i allò que parlant em va comentar que col·laborava en un programa de Vilassar Ràdio, el Planeta Martos. Total, que com que no parava de parlar-ne i dir-me lo bo que era em vaig passar un matí de diumenge al matí escoltant els podcasts. I cony, us ben juro que anava equivocat, no era bo el programa, era quasi sublim. Pensar que el tal Martos, el seu presentador i director, ja portava tres anys en antena, sense pressupost, ni cares conegudes, ni res…i feia una cosa així, i a sobre per amor a l’art, és per treure’s el barret.

Avui vull fer un petit homenatge al programa entrevistant-lo. Espero que us agradi i de pas, si encara no ho heu fet, oferir-vos un viatge al Planeta Martos. Avanti.

289956_3730676989129_2057745314_o

Hola, David! Ja portes quatre temporades de Planeta Martos. La pregunta és evident: per quan la pel·lícula?

Ara mateix tenim sobre la taula dues ofertes: una d’una productora de Bollywood i una altra de la Isabel Coixet. És clar, una de les propostes és una cosa molt esperpèntica, amb gent morena ballant i cantant, parlant idiomes estranys, sense argument ni pressupost; l’altra proposta és la típica pel·li índia de Bollywood

Encara no ens hem decantat. Tot i que el cinema ja no es porta, eh? Ara el que atrau a les masses és la ràdio. Quants actors han de sortir a la ràdio per promocionar les seves pel·lis? I quantes ràdios han sortir al cine per promocionar els seus programes? Val. No tinc res més a afegir.
Després de fer la pregunta tonta de rigor començo amb les preguntes, directe al coll, molt Robert Pattinson. Què és Planeta Martos?

Aquí has estat molt incisiu, realment. T’ha faltat el mític “Justifica la resposta”. Però tranquil, la justificaré igualment, que feta amb Alinear a la izquierda queda fatal, com d’analfabet. S’ha de justificar, sempre.
(Jo vaig colant bromes deplorables, val? Així la gent va entenent quina és l’essència del programa, i perquè a l’últim EGM hem tret -2 oients d’audiència.)

L'Eloi, el follet entremaliat que ha de tenir tota ràdio. Baixant guarrades en Martos in person.

L’Eloi, el follet entremaliat que ha de tenir tota ràdio. Baixant guarrades en Martos in person.

Planeta Martos és un espai que Vilassar Ràdio té, per una banda, la gentilesa d’emetre els dissabtes de 18h a 19h, i, per l’altra, el valor de repetir el divendres següent de 18:30h a 19:30h. Qui ho escolti hi trobarà uns paios que no tenen cap més pretensió que:

– Canviar la vida de la gent.
– Aprendre al màxim d’aquest fantàstic invent 2.0 que és la ràdio.
– Transformar en secció les nostres dèries i comprovar si realment funcionen.
– Entretenir-nos i, de rebot, intentar entretenir a algú.

Una de les coses que més m’agrada del programa són les intros, on fas un mix de talls de veu coneguts modificant-los per fer referència al teu espai. Sempre que ho escolto dues idees em vénen al cap: la primera, com t’inspires per trobar-les? I la segona, quan tardes en fer-ho?

Escolto forces emissores (generalistes, locals, per Internet…) i sempre paro l’orella per si sorgeix algun moment susceptible de ser convertit en un tall de veu que em pugui servir pels muntatges. És una espècie de síndrome de Diògenes, però sense omplir casa teva de misèria (o almenys de misèria material). De la televisió i del cine també en podria treure talls però l’APM cobreix pràcticament tota aquesta quota de mercat. I, encara que sempre n’acaba caient més d’una, intento no abusar de les perles de l’APM; prefereixo tenir un repertori propi. ¿Tah enterao?
Pel que fa al temps, sóc força lent, la veritat. Potser m’hi estic una hora i mitja llarga entre escollir el muntatge que vull fer, seleccionar els talls que el vestiran i ensemblar-ho tot plegat. Total, per un minut que dura…

És aquaman? NO, és en Martos! (broma que només entenen els que fan ràdio)

És aquaman? NO, és en Martos! (broma que només entenen els que fan ràdio)

En Guardiola deia que li agradava tenir una plantilla curta de jugadors, en canvi, en el programa tens no sé quants col·laboradors. Em podries enumerar-los a tots i dir què hi fan?

El programa és possible gràcies als col·laboradors. Ells aporten tota la gràcia i, a sobre, omplen la segona mitja hora sencera amb les seves seccions. Sense col·laboradors no hi ha Planeta Martos.
El més sorprenent és que accedeixen a venir altruistament i sense cap tipus de coacció. Evidentment, tots ells tenen vida social i unes carreres per acabar, o sigui que passar la tarda del dissabte a Vilassar ràdio no sempre és possible. Per això cada setmana vénen els que poden.

Faré un 1×1, tipus jugadors de futbol. Adjectiu i “breu” explicació.

Leticia: Indispensable. És la millor veu femenina del programa. Hi és present gairebé cada setmana i ajuda a que tot millori contínuament. Interpreta a l’emblemàtica Cris, una noia pija que s’encarrega de la secció de moda i, recentment, d’explicar-nos els contes clàssics des del seu punt de vista “especial”; i a la Shasha Txitxanova, la guia turística que ens descobreix la cara fosca de les grans ciutats.

Ernest: Pilar. No el nom de dona, sinó l’estructura. Un dels clàssics inamovibles del programa és la seva secció de cine on ell parla de pel·lícules de rabiosa actualitat, la majoria compreses entre la dècada dels 90 i principis del 2000. Amb una opinió formada molt coherent i, SOBRETOT, un coneixement amplíssim del repartiment i la direcció de les pelis, es permet el luxe de trollejar de tant en tant el programa, ja sigui saturant el micro o deixant anar sons aquí no reproduïbles.

Eloi: Showman. L’home de les mil veus. Gràcies a ell omplim l’estudi de gent cada vegada que ve al programa: Jose Francisco Romero, guàrdia civil retirat però en constants missions vitals per l’espanyolisme; Manolo Lama, el periodista esportiu totalment parcial; Dani Martín, cantant de “El canto del loco”, que ara toca en català i recomana música indie; i Tam Pon, l’esclau xinès que viu al bolso de la Cris. Si no hi és de forma física, l’Eloi acostuma a intervir per talèfanu, de manera que bona part la qualitat del Planeta es manté regularment.

Guillem: Lúcid. La ment que tothom voldria tenir pel seu programa. Rude, cosa que ens ajuda a frenar l’hemorràgia de bromes justetes, però quan la deixa anar acostuma a clavar-la. Es dedica a recopilar tota mena de dades curioses (lleis, estudis, estadístiques) per, generosament, proporcinar a l’oient temes de conversa per si algun dia us trobeu en un silenci incòmode. La fòrmula és senzilla: “Sabies que + dada d’en Guillem”, i us pot salvar més d’un moment insostenible. Val la pena.

Victor: Imprevisible. Els moments més hilarants dels quatre anys del Planeta s’han produït quan ell arriba a la ràdio i diu “avui he pensat una sorpresa”. I, en antena, ens desarma amb subseccions que no tenen res a veure amb la seva secció. Una secció que va de detalls arquitectònics que ell creu que s’han de destacar. Aquest any ho ha reformulat i s’ha dedicat a explicar-nos l’arquitectura de la ficció. A la primera entrega de la temporada va desmuntar Moria, les mines del Senyor dels Anells. Al lloro.

Adri: Melòman. El millor entès de música de Planeta Martos. També l’únic. Les seves trucades ens il·luminen sobre gustos musicals i ens predisposen a escoltar les versions dels grans èxits. Poca broma perquè també recomana moments determinats per escoltar les cançons. El seu preferit: “a la dutxa, després d’una ressaca criminal”.

Andreu Buenafuente: Novell. Còmic que ha sortit esporàdicament a la televisió. Ara ens ha demanat poder treure el nas al programa. De moment estem en tràmits. Ja veurem, ja veurem…

Pau: Revolució. Per temes d’agenda no pot venir tan freqüentment com la resta de col·laboradors, però quan ho fa, sap perfectament com alterar el galliner. És el nostre intrèpid, el que s’encarrega de calcular els ànims de la gent. Surt al carrer únicament amb micro, gravadora i calçotets, i parla amb els transeünts sobre una temàtica trascendent en aquests temps que corren: esports. Que és un eufemisme per dir futbol. Que és un eufemisme per dir Barça. Talls per la història.

Uri: Foll. Que no ens hagin fet fora de la ràdio cada vegada que ell ve al Planeta és un miracle només comparable al que serà la salvació de l’Espanyol aquesta temporada. És el col·laborador que tot oient vol escoltar i que tot presentador tem. Interpreta en Jepma, un nano que toca la guitarra i s’adjudica l’autoria de grans hits de la història de la música; per demostrar-ho els toca en directe. El seu compte de Twitter és @jepma_dimuniet, un detall que ja diu molt d’ell. En Jepma en estat de gràcia és cosa fina.

Enric: Diamant en brut. El més jove de tots. Va començar fent d’ “oient sinònim”, un paio que trucava bàsicament per molestar, i després s’ha interpretat a si mateix per convertir-nos a tots en gent més intel·ligent (del que ja érem, és clar). Ens explica la part divertida de la literatura, tant del que amaguen algunes obres com dels seus autors, que acostumaven a ser uns bebedors drogaddictes amants de les faldilles. Material tremendament còmic, com es pot comprovar. No es necessita un coeficient intel·lectual especialment alt per entendre la secció. Fins i tot el ministre Wert podria seguir-la amb facilitat. Bé, no; tampoc ens passéssim.

Una altra qüestió que em té fascinat, a banda de presentar el programa crec que portes els controls, edites àudios i escrius el guió. Ets tot un home orquestra! Però en què et sents més a gust?

Diga’m inconcret, però a l’hora de posar-ho en solfa tot és divertit. Si em forces, segurament em decanto per escriure el monòleg de l’inici, que és el procés on m’exigeixo més. (Perquè el que a mi m’agrada realment és escriure. Si això fos el que em sortís pitjor, pleguem veles. Mmm… Potser sí que ho és i no ho sé. Ara m’has fet pensar. Després faré un referèndum, a veure què).

Això sí, el que més gaudeixo és l’hora que estem en antena. Quan ja està tot llest i toca entretenir-nos amb el que hem preparat. Quan comença el programa… alea iacta est. (Sempre està bé exhibir un alt nivell cultural citant frases gregues).

L'Eloi i la Leti plenament on fire.

L’Eloi i la Leti plenament on fire.

Ja portes quatre anys fent el programa. Et planteges quin serà el següent pas? On vols arribar?

Aquest punt sí que el compartim amb en Guardiola. Renovem any a any. El dia que ho deixem, també ens instal·larem a Nova York, al mateix edifici que ell. Al terrat, concretament.

Seria bonic arribar a guanyar quatre garrofes per fer ràdio, però vés a saber… Imagina’t que aconseguim la independència: segons les amenaces de Madrid, potser ens quedem fora de l’UE, d’Internet i de les ones hertzianes.

Ets capaç de definir el programa amb un sol mot?

Estèreo.

Doncs és tot. Jo em retiro, però si vols pots dir escriure unes últimes paraules pels nostres lectors.

Ei… Què tal. Sóc el de les respostes anteriors. M’agradaria acabar d’aprofitar l’ocasió per vendre la moto. És una Rieju Matrix Rs2, de 49 cc :

La moto (recreacó feta per l'equip de Cuarto Milenio)

La moto (recreacó feta per l’equip de Cuarto Milenio)

Té una petita rascadeta al morro, però per la resta està bé. No està trucada ni collonades d’aquest estil. Si hi ha algú interessat, ens posem en contacte a través d’en Jacint, a qui, ja que hi som, voldria donar les gràcies per l’entrevista. No em feien tantes preguntes des que em van trucar de Jazztel. Sinceres mercès per difondre el que fem a Vilassar ràdio. I enhorabona a qui hagi arribat fins aquí.

Moltes gràcies! Fins avia

Però no t’havies retirat, ja?

blog de Planeta Martos

Planeta Martos a Ivoox

*feotos de Ramon Vicient Calvo

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: