Skip to content

5 errors en el teu guió

12/28/2012

I per ser més concret: en el teu, en el seu i en el meu. Allò de “escriure un guió és fàcil, si saps com” és cert. El problema és que sempre acabem caient en els mateixos errors. Molts d’ells no es veuen, però es noten. M’explico, quantes vegades hem vist una pel·lícula i ens hem dit que no acaba de funcionar i no en sabem el motiu exacte? Doncs he fet una llista amb aquests errors més comuns per tenir-los presents al moment d’afrontar un nou projecte, comprovar-ho un cop acabat el text o bé després de veure una pel·lícula.

Chris Nolan: “Jo només sé que: personatge profund = personatge amb barba.”

 

Espero que serveixin.

Tot gran poder comporta una gran responsabilitat

La frase és de l’onlce Ben d‘Spider-man, però és un dels pilars per crear un bon guió. El protagonista ho és per alguna cosa. D’ell depend tot, o sigui que cada decisió, per petita que sigui, ha de fer avançar la trama, i a poder ser, per empitjorar-la. Sí, ho he llegit bé, un protagonista que ho fa tot bé significa acabar el film al minut 30. No, el nostre protagonista ha de ser humà i equivocar-se, enfadar-se i resoldre la situació al final de tot. No volem un heroi que es deixi arrossegar pels esdeveniments sense influir-hi, ha de ser partícep.

Vull veure-ho, no escoltar-ho

Parlem de cinema, curts o anuncis, el que sigui, no és poesia ni assaig ni narrativa, ok? Volem imatges. Vet aquí la complicació al moment d’adaptar una novel·la: ficar-nos dins el cap dels protagonistes. Hem de portar tots els sentiments i pensament del nostres personatges a imatge, res de veus en off llargues explicant “em sento sol”. Si cal inventa’t noves escenes per explicar aquests pensaments encara que no surtin a l’obra original. Donarà més profunditats als personatges i de rebot farà més interessant la narració.

Això quan és? On sóc?

Per culpa de Perdidos ja hem acceptat els flashbacks com a espectadors. Un salt en el temps està de puta mare per explicar-nos detalls de la trama que poden donar sentit a les accions dels personatges al moment actual. El problema és que quan aquest salt al passat s’allarga, això fa que l’espectador desconnecti a partir de cert minut. A poder ser trasllada aquesta escena al principi de tot o sí per nassos s’ha de fer a mitja narració que sigui breu, molt breu. I sobretot, com he dit abans, res de parlament llargs explicant lo malament que ho va passar de petit el nostre heroi, VOLEM IMATGES!

Que s’acabi ja, que tinc pipí

No hi ha res pitjor que una pel·lícula que funciona a les mil meravelles pel seu ritme i que de cop i volta, just al final, es comença a allargar amb mil i una resolucions per contentar a tothom. Escolta, millor un final concís que doblar la duració de l’obra simplement per revolcar-te per última cegada amb la teva història. Explica el que has d’explicar, lo just, ni més ni menys. Deixa que l’espectador s’imagini el destí dels seus protagonistes fins a cert punt, o que jugui amb algunes de les incògnites que han quedat per resoldre.

L’objectiu

I no de una reflex, no. Parlo del tot en una pel·lícula. Quin és l’objectiu del protagonista? D’on surt tot plegat? Tot i que sembli una contradicció, el film, és el camí del protagonista, l’objectiu el seu final. Però per fer el film hem de tenir molt clar on vol arribar per fer-li el camí complicat, si aconsegueix superar tots els reptes plantejats acabarà el film i podrà ser lliure fora d’ell per gaudir-ne. Ja l’has expremut suficient, deixa que s’ho passi bé.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: