Skip to content

Què, el 2012?

12/30/2012
tags: ,

S’acaba el 2012, i abans de començar el 2013, vull fer un repàs a l’any que ja s’acaba.

408064_3115122469988_335238070_n

Tot va començar com va acabar, amb tots els esforços centrats en tirar endavant el Late night with Dani Lagi. Ja començava a rutllar amb certa eficàcia però l’entrada d’en Sergy Moreno ens va ajudar a fer un pas endavant. No només va aconseguir donar-li més fluïdesa i presència, també va ens va convertir en un grup més cohesionat. Crec que ja li he dit moltes vegades, però de nou, mil gràcies. Amb el programa vaig aprendre a molt, a més em va ajudar a descobrir que no se’m donava del tot malament això de fer guions i guanyar confiança damunt dels escenaris, tot, en bona part, gràcies en Dani Lagi. No em vull oblidar de la resta de l’equip tampoc: en Jeremy Williams pels seus massatges i les converses que em va brindar, en Sitofonk pel seu tracte i saber estar, en Jose per demostrar que mai t’has de rendir i així ho podràs aconseguir-ho tot,…i en definitiva a tota la colla. Grans moments que a vegades trobo a faltar. Ara preparen nou projecte, seguiu-lis la pista, valdrà la pena.

A l’estiu vam tancar la paradeta del late night i era hora de buscar-se nous camins. Tenia ganes d’explotar tot el que havia après i tirar endavant un projecte personal i original. No sé si ho vaig aconseguir del tot, però estic molt satisfet de Tetas y culos. Aquestes vídeo crítiques dels thrillers eròtics em va servir sobretot per aprendre i per patir calor; que ara ja porti el seu canal més de divuit-mil reproduccions és una gran recompensa. Encara ara hi ha gent que em pregunta si tornarà. Doncs no ho sé, però m’encanta que em facin aquesta pregunta.

També a l’estiu va ser el moment d’emprendre un projecte gran: Factoria Corman. No podia tenir millor companyia a l’hora de fundar una productora audiovisual. En Pitu i en Callahan són dos creadors de cap a peus, amb visió pròpia i efectivitat, però encara és més important que són bon amics i quan t’han de felicitar o fan i quan t’han de renyar també. En poc temps el segell ja ha fet un anunci, un videoclip, un vlog i la web-sèrie Scalletti; el 2013 apunta encara millor.

Ja al començar el curs va ser el moment de mullar-se del tot i vaig renovar el meu blog. El seu encapçalament “Jacint Casademont, guionista” és una declaració d’intencions. És el moment de guanyar-se la vida completament amb el que m’agrada, sigui fàcil o difícil. Tenir un domini personal propi, e-mail personalitzat o la seva nova imatge són detallets que no fan més que ajudar a reforçar aquest objectiu.

També he explorat nous camps, i amb la confiança d’en Josep Mª Raventós he actuat en la seva sèrie Luis Andrade. Una experiència única i divertida a parts iguals. A més, compartir rodatge amb en Joël, en Vicenç, l’Eva o en Dídac no ho pot dir tothom. Un autèntic plaer.

L‘Acocollona’t va ser una pausa que em va venir genial per ordenar idees i prioritats, a més de conèixer gent interessant i descobrir que en moltes ocasions, no tenir pressupost, és més un avantatge que un inconvenient.

A més he continuat amb les meves columnes a Underbrain. Café (y) solo segueix viu, i amb energies renovades amb la participació d’en Sergio Bareas, que a cada nova il·lustració es supera. I no oblidem Entrevistas al prójimo per a Papanatos, un experiment amb el que vaig despullar i gaudir com mai abans.

I la ràdio, no em puc oblidar d’ella. Ja és la meva quarta temporada al Ningú no és perfecte, un programa que no para de créixer i millorar, una autèntica escola per a mi. Aquest any ha marxat l’Aram, però tenim noves col·laboracions com l‘Alfons, en Pau o en Bernat que aporten noves visions que enriqueixen encara més aquest espai ple d’humor i amor per la ficció. I això no és tot, ara ja estic a punt per estrenar nous programes: el Quin Misteri parit junt amb en Pau Torres, la Roser, en Gerard i la Gladys i també em llenço a l’aventura dels podcasts junt en Jaume amb el Maleïts malparits.

I no em vull oblidar de tota la gent que també han protagonitzat el meu 2012 i encara no els he mencionat, un 1×1 d’en Jacint’12: la Ruth que sempre em fa ballar el cap, però que alhora, em fa aprendre; la meva família que tot i els problemes constants sempre saben veure el costat divertit a les coses; els meus companys de pis, l‘Uri i la Kumi, la calma i la rauxa sempre necessaris; el grup de la Sociedad FPG per fer-me veure més enllà amb il·lusió; el club dels solters (ara sí, ara no) per estar sempre allà per fer un cafè quan cal; en Miguel i en Jaume que et fan pujar l’autoestima i que es mereixen un reconeixement ben aviat; i encara que no sembli lògic, a tota la gent que fa els podcasts que escolto normalment, ells no ho saben, però són els responsables d’omplir-me de bon humor i sapiència moltes hores d’aquest any que s’acaba.

Em deixo algú? Segurament, però no és un missatge ocult, més aviat mala memòria.

Una forta abraçada a tots i feliç 2013.

Jacint Casademont

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: