Skip to content

MAMÁ

04/23/2013

Nova producció de Guillermo Del Toro que em recorda un xic el cas de Luc Besson. Dos directors amb una veu pròpia en els seus paisos que al donar el salt a Hollywood no acaben de funcionar del tot. Amb unes quantes pel·lícules a l’esquena i havent après durant tot aquell temps decideixen produir a director novells els seus primers films dins la industria. Quasi totes aquestes produccions de baix cost acaben convertint-se en sleeper gràcies a les baixes pretensions tan artístiques com de pressupost. Mamá n’és un clar exemple. Film de gènere parit per un ex-director d’anuncis del qual ningú se’n feia grans il·lusions i que es va plantar com a número u la setmana de la seva estrena. N’havia escoltat de tot, grans virtuts i grans defectes. Què pensar-ne?

El film peca del mateix que la resta de films suposadament originals que s’estrenen a Hollywood actualment: un inici molt potent i amb substància, que als 20 minuts, un cop tot plantejat, es queda en res. Ja no hi ha més a explicar i s’ha d’omplir de tòpics. Mamá podria ser perfectament un capítol de La dimensió desconeguda per fons i forma, i sobretot, durada. Però al final n’han fet una pel·lícula que està bé, un xic per damunt la mitjana del gènere, però que no mata.

Ah, això sí, destaco una Jessica Chastain que m’ha hipnotitzat absolutament. El motiu? Encara no sé si la seva interpretació, el personatge, el vestuari,…o l’escot que ha mantingut els meus ulls clavats a la pantalla a partir de la seva aparició, just quan l’argument decau. Casualitat?

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: