Skip to content

GRUPO 7

04/27/2013

Que vaig perdre la por al cinema espanyol ja fa temps. Ara s’ha guanyat el meu respecte. Si a l’anterior post reconeixia amb gust les virtuts de No habrá paz para los malvados ara em trec el barret davant d’aquesta. Grupo 7 no només és el retrat d’una època, també és un bon exemple del que ha de ser el cinema patri d’ara endavant: pulcre, amb transfons i de vocació popular, que no populista. Tenim una producció gran i cuidada, que a més, parteix d’un material interessant (com una brigada va netejar de drogues els carrerons de Sevilla per l’Expo ’92 ), però al contrari dels que alguns podíem pensar no és un simple documental ficcionat ni un retrat intimista dels seus protagonistes, conté les dosis justes de drama i comèdia, de verisme i espectacularitat. Tot encaixa, menys el muntatge en algunes ocasions, i t’atrapa de principi a final. El truc? Trames simples i sensibles entrellaçades i personatges grisos però ben definits. Res de nou, però si que algú d’aquí hagi sabut portar-ho a bon port.

Ah, Mario Casas encara ha d’aprendre i molt. Un personatge portat a l’extrem no es pot basar només en xiuxiuejar i cridar marcant venes al coll. Així no, maco, així no. És el preu que hem hagut de pagar per tirar endavant aquesta producció, no? Però amb la seva cara al cartell ja podien tenir-ne suficient. Massa temps per tan poc actor.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: