Skip to content

IRON MAN 3

05/06/2013

No pretenc provocar el personal, però al sortir del cinema tenia una cosa clara: havia vist una bona pel·lícula de policies dels 80s però el pitjor film d’Iron Man fins el moment. Una oportunitat perduda.

Però al cap i a la fi es venia a veure. No ens enganyem, Shane Black va ser un dels grans guionistes de Hollywood, seus són els llibrets d’Arma letal i El último boy scout, però ja fa temps que no fot res i era d’intuir que potser està un xic rovellat, per no dir caducat. En definitiva, escriu el de sempre: protagonista enfonsat que ha de superar els seus traumes amb l’ajuda d’un company negre i esperant tornar als braços de la seva estimada. Tal qual, no us menteixo. Els pocs elements que havia d’introduir-hi, l’armadura, no sap com fer-s’ho i s’acaba fent un embolic. He acabat fart de veure com Tony Stark es treu i fica al vol una dotzena de vegades l’armadura. I de veure la llauna amb potes lluitant a distància també. També és de jutjat la mar de plantejaments que ens exposa i que a l’hora de la veritat no acaba d’explotar ( la versió fosca d’Stark i Pepper que són Guy Pierce i la Rebecca Hall, l’amistat redemptora amb el xiquet, …)

Val, potser el guió no és el punt fort d’aquest film, mal anem, però la direcció encara és pitjor. Ho sento per Black, però sembla que es va quedar anclat als films d’acció de segona categoria dels 80s i 90s. No només explota tòpics d’aquella època (ambients, fotografia,…), a més ho fa sense ànima. Les baralles cos a cos estan mal gravades i pitjor muntades, el ritme no és fluït,…A més les escenes on apareixen i interactuen les armadures és de jutjat.

Però havies dit que era un bon film encara que no encaixes amb Iron Man. Para ja de treure els draps bruts i explica els seus punts forts.

Doncs són molt. Comencem amb el factor clau: Robert Downey Jr, l’únic motiu pel qual no he marxat de la sala. Podria omplir tres hores d’ell vestit amb l’armadura comprant al supermercat i em tindria enganxat a la butaca. Ell és tot en aquesta saga. Que Marvel ni se li ocurreixi buscar-li un possible substitut. També vull destacar la banda sonora que m’ha semblat la millor dels tres. El personatge del xiquet també m’ha caigut en gràcia, a més que la interpretació l’acompanya. I com no, l’escena post-crèdits.

Sobre l’assumpte de la identitat d’El Mandarín…doncs una tonteria simpàtica, que no està malament, però que ha volgut passar-se de graciosa.

Total, no és dolenta, ni molt menys, però quan pago per veure Iron Man és per veure Iron Man, i sense AC/DC queda clar que no és Iron Man.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: