Skip to content

ELMORE LEONARD (1925-2013)

08/20/2013

Devia ser l’any 1997. S’estrenava el nou film de Quentin Tarantino, Jackie Brown. Per primera vegada el director adaptava una idea aliena. I jo estava cabrejat. Com podia ser que una persona amb aquella inventiva i originalitat necessités recórrer a fonts exteriors per crear la seva obra nova? Se li han acabat les idees, vaig pensar tot indignat. Però el director semblava replicar-me argumentant que Leonard era l’escriptor que més l’havia marcat. Que els seus diàlegs li eren deutors. Que la construcció dels seus personatges es basaven en els d’ell. I mil floretes més. Començava a estar fins la polla d’aquell tal Elmore.

Elmore Leonard

Recordo quan vaig anar al Cinema Las Vegas de Figueres a veure Jackie Brown, el mateix dia de l’estrena. Vaig sortir d’allà confós. No sabia què pensar de la pel·lícula. Era molt diferent de Reservoir Dogs i Pulp Fiction, però alhora era summament Tarantino. No en sabia prou per definir-ho. Culpa d’aquest Elmore Leonard, vaig pensar.

Vaig estar setmanes donant voltes a la pel·lícula. Mentre els mitjans de comunicació parlaven més de la influència de Tarantino en el Hollywood del moment que del seu nou film. Per alguns va suposar una decepció. Jo simplement estava desconcertat. Finalment vaig fer un pas endavant per aclarir els dubtes anant a la biblioteca per agafar una novel·la d’aquell escriptor. La primera que vaig trobar va ser Tú ganas, Jack. Cap a casa.

Jo, tot i ser bastant jove, ja era un lector boraç. Havia llegit força i escrit un xic. Tenia cert criteri i una mica de recorregut. Però al ficar el nas entre aquelles pàgines vaig descobrir un món nou que em va fascinar. Diàlegs picats, descripcions breus i concises i trames espectaculars, però que tocaven de peus a terra. Tot el que sempre havia buscat en una novel·la estava allà. Perdó, Tarantino, no tornarà a passar.

Després van passar per les meves mans Pronto, Rum punch i Cómo conquistar Hollywood. Alhora, Hollywood, també s’havia fixat en l’autor i va començar a adaptar-lo a la gran pantalla. Elmore Leonard omnipresent. Poc a poc la meva llibreria personal es va començar a omplir amb el seu nom.

Durant anys he seguit igual. Buscant els seus títols a les llibreries, rellegint anteriors obres i buscant-ne informació. Mil vegades m’he rellegit les seves 10 regles d’or. Vaig parlar de la seva vida, obra i estil al taller d’escriptura creativa que vaig impartir. N’he cantat les virtuts a tot aquell que he tingut davant.

Ara ja no podré llegir gaire res de nou,a part que alguna editorial s’atreveixi a traduir les seves obres pendents de publicació al país. I m’entristeix. Molt. Ho trobaré a faltar.

Gràcies, Quentin.

Gràcies, Elmore.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: