Skip to content

PACIFIC RIM

09/03/2013

M’agraden les pel·lícules de monstres? Doncs sí, em vaig veure totes les de Godzilla, i són unes quantes, amb ganes. I els films de robots gegants? Home, la trilogía de Transformers em fa vibrar. Doncs si ho barregem ha de funcionar, no? Calla, que ho escriu i realitza Guillermo Del Toro…

Enmig de l’oceà s’ha obert una escletxa per la qual s’escapen uns monstre, els kaijus, que ho destrueixen tot al seu pas. La humanitat lis planta front creant robots gegants, els Jagers, per acabar amb ells a base de cops i rajos. Aquesta és la aventura d’un jove pilot amb traumes, una jove inexperta que vol ser pilotar-ne un i també arrossega traumes i el cap dels dos, que també té un trauma, però l’oculta.

I amics, si vau veure el tràiler ja ho heu vist tot.

Què falla, doncs?

El repartiment: cares noves pels protagonistes i secundaris de caràcter. Ni els uns són capaços de portar els seus personatges estereotipats en alguna cosa més ni els altres fan altra cosa que anar tirant a pinyó fix. L’heroi el podríem comparar amb els personatges interpretats per uns joves Tom Cruise o Will Smith a Top Gun o Independence day, però on aquells omplien la pantalla amb carisma aquest simplement es dedica a ficar cara d’estúpid.

L’espectacularitat: si comences ensenyant les teves cartes amb la primera escena no esperis que l’espectador vibri cada vegada més. No és èpic, és avorrit. Guillermo Del Toro sembla voler demostrar grandiositat a cada nova seqüència, però l’efecte es perd només començar. Acumulació resta.

Fantasia o ciència ficció: per mi potser un dels punts claus de tot plegat. Ens trobem amb un film de ciència ficció o de fantasia? La mania del director de voler donar sentit a coses que m’importen ben poc per dotar-les de realisme es fa pesat. O és una poca-soltada per entretenir-me sense més o vol fer un film d’sci-fi amb cara i ulls. Decideix-te. World War Z ho va fer i amb d’encert.

Els efectes digitals: si vols fer un film de robots gegants recorda que fa res hem vist tres films sobre el mateix i que els ensenyaven a plena llum del dia i amb tot detall. Aquí tot està a les fosques per amagar la falta de pressupost. Vols ser espectacular, però et falta diner, maco.

En definitiva, un “quiero y no puedo” ja habitual en el seu director.

El millor: doncs poc o res.

El pitjor: que un guionista amb cara i ulls hauria pogut donar un xic de força a un producte tòpic que es fia dels efectes digitals per cridar l’atenció.

Nota: 4 sobre 10.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: