Skip to content

PASSION

09/07/2013

Torna Brian De Palma amb un thriller erò…oh, WAIT!

Com que se’m fa quasi impossible explicar de què va la pel·lícula faig un còpia i enganxa de Filmaffinity.

Isabelle, una joven ejecutiva de cuentas de una agencia publicitaria multinacional, y su poderosa jefa, la ambiciosa Christine, pasan de mantener un romance a comenzar a odiarse hasta límites insospechados… Nueva versión de la película francesa ‘Crime d’amour’ (2010), de Alain Corneau.

Mireu si m’ha deixat perdut el film que no sé exactament què cony he vist. I us ho diu un que li agrada David Lynch. Tot i tenir un plantejament de de thriller eròtic podeu restar ràpidament lo de eròtic i lo de thriller ho salvem per poder definir això d’alguna manera.

Però quin defectes té tot plegat?

La tensió: en realitat no és un problema, directament és inexistent. Tot i que les seves imatges són fascinants darrere tot plegat no s’hi amaga gaire res. No t’importa res del que passa. No pateixes. Només desitges que matin aviat a algú. I ni així la cosa agafa emoció.

El girs argumentals: n’hi ha, però són previsibles i lights. Tot els seguidors del director hem vist girs molt més espectacular, que tot i ser un xic sense sentit, almenys, animaven la funció. Aquí, al no simpatitzar amb cap personatge i que t’ho vens a veure amb força antelació no et motiva gens.

Sin sexo ni violencia De Palma pierde la cabeza: senyors, que Brian De Palma feia films farcits de mamelles, escenes de llit, sang,…i n’era el rei. I aquí veiem unes gotetes de sang i un mugrons durant uns quants segons. I a veure, que no és obligatori que hi surti, però en aquest cas ho demana a crits! A més, al tractar-se d’una producció força independents no tenia cap gran estudi que el censurés. Simplement no ho entenc.

Noomi Rapace: per mi una de les pitjors actrius que no paren d’omplir la cartellera. Aquí, a més, comparteix escenes amb Rachel McAdams, que se la menja amb patates. Jo al final, per entretenir-me, imaginava que el paper de la Noomi l’interpretava una cabra, i he rigut una estona. I el personatge ha guanyat molts enters.

En resum, un retorn als orígens de De Palma, però absolutament descafeïnat.

Nota: 4 sobre 10.

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: