Skip to content

RIDDICK

09/11/2013

La primera entrega, Pitch Black, em sembla un film lamentable, sobretot per culpa d’un director incompetent. Las crónicas de Riddick prometia molt i també va ser fallid: molt opulent, però ben buida en el fons. Ara arriba la tercera i molta il·lusió no em feia, la veritat.

Riddick es troba tirat en un planeta on a banda de bèsties perilloses poc més hi ha. Però aviat li arriba companyia, un grup de caça-recompenses amb ganes de tallar-li el cap. Quan la cosa es torna emocionant apareix una altra nau amb mercenaris amb ganes d’apuntar-se a la festa.

Potser degut a les poques esperances dipositades en ella m’ha resultat d’allò més entretinguda. En tot moment hi ha alguna cosa que t’enganxa a la pantalla, i tot i que el director continua fent-ho igual de malament, el guió funciona conscient de ser una sèrie b.

Fem un repàs a les seves claus:

Vin Diesel: Tot i que és un actor solvent i amb carisma sempre m’ha semblat que el personatge de Riddick no li acaba de funcionar. Em queda clar que es tracta d’un personatge salvatge i pla, però un matís més li aniria de bé. Una mica més de sentit de l’humor, per exemple. En aquesta ocasió li creen un vincle amb una espècie de gos orellut que l’humanitza un xic. Benvingut sigui. A més, tot i ser-ne un dels màxims responsables i estrella principal, es fa a un costat durant força estona per exigències de guió.

L’argument: la trama és ben poca cosa. Per sort en semblen ser conscient i divideix el guió en diferents parts molt marcades: supervivència – aparició del caça-recompenses – aparició dels mercenaris – atac boig de monstres. Just quan una situació comença a perdre interès ben aviat fa un gir. Ben trobat.

Disseny de producció: m’ha semblat un gran encert. El disseny de les armadures, naus, escenaris i criatures creen un món propi original i atractiu.

El secundaris: Jordi Mollà sembla passar-s’ho pipa fent de malvat de la funció, al igual que la resta d’actors, que aprofiten l’ocasió per lluir múscul i convertir-se en on-liners de l’estil 90’s.

El director: un negat absolut, però que gràcies a la resta de factors a favor, fa que la seva poca traça no acabi de restar gaires enters a la funció.

En resum, una ximpleria que no va enlloc però que distreu.

El millor: els 10 primers minuts, plens d’acció i sense diàleg.

El pitjor: el director, i que tot i tractar-se d’una tercera entrega, sembla que hem tornat al punt d’inici. La cosa no evoluciona.

Nota: 6’5 sobre 10.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: