Skip to content

BIENVENIDOS AL FIN DEL MUNDO ( THE WORLD’S END)

09/16/2013

Tercera i última (?) entrega de la trilogia del Cornetto, o sigui, el trio format per Edgar Wright com a director i Simon Pegg i Nick Frost com a protagonistes. Zombies party em va semblar simpàtica, poc més, Arma fatal em va fer riure de valent i aquesta última…

Un grup d’ex-companys d’institut es reuneixen de nou, ja rondant la quarantena, per tornar al seu poble natal i fer una ruta de 12 pubs en una nit per rememorar vells temps. Llàstima que un atac extraterrestre els hi complica les coses.

Si a la primera aventura es cardaven dels films d’horror, i concretament dels zombis, a la segona tocava paròdia dels films d’acció, amb sectes pel mig, ara han decidit centrar-se en els films de ciència ficció, concretament invasions extraterrestres, i se’n surten prou bé. És una bona cirereta del pastís? Tinc motius per pensar que així és.

 

  • Els actors: questa vegada s’apunten noves cares al repartiment, però és indubtable que Pegg i Frost segueixen siguent els protagonistes absoluts, sols faltaria. Simon Pegg ho clava amb una interpretació histriònica, amb motiu, i Frost continua siguent el company perfecte del protagonista, una espècie de Pepito Grillo que l’intenta fer tocar de peus a terra. De nou un canvi de registre, encertat, que demostra que són grans actors, tot i estar encasellats en comèdies.
  • L’acció: doncs un dels punts forts del film. Hi ha molta baralla cos a cos i magníficament coreografiada i filmada. El pas del director per Hollywood, seva és la gran oblidada Scott Pilgrim, sembla haver-li servit d’escola express. Realment impressionant el nivell, a més al tractar-se d’una comèdia.
  • L’humor: constant, només s’abandona als minuts finals. Els diàlegs són punyents i dits amb soltura. A vegades, fins i tot, el teu propi riure et fa perdre alguna frase. Confusions i runnig gags constants, a més, sense gaire escatologia. Bon humor anglès. El guió: la trama, tot i no ser res de l’altre món, funciona. Segueix una estructura amb pes ferm, i quan la cosa fluixeja la bona mà del director i solvència actoral salven la papereta.
  • Efectes especials: si no fos per l’accent anglès, que amb el doblatge t’ho perds, no sabries diferenciar-la d’una producció de mig-alt pressupost de Hollywood. Tot i que força senzills funcionen a la perfecció.

En resum, una bona comèdia de gènere que encaixa amb les anteriors entregues estilísticament. No m’importaria una nova aventura més.

El millor: el personatge de Pegg, odiable i adorable alhora.

El pitjor: el final, un xic massa ensucrat, però se li perdona.

Nota: 8 sobre 10.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: