Skip to content

LAS BRUJAS DE ZUGARRAMURDI

10/05/2013

Álex de la Iglesia és un dels directors més pop i efectius de la cinematografia espanyola. És el primer director capaç de combinar efectivament el sentit de l’espectacle típicament hollywoodià amb la personalitat de la pell de brau. Què dóna això? Doncs un cinematografia irregular que es veu trufada de grans èxits i estrepitosos fracassos. I aquesta en quin grup la podem incloure?

Un parell de d’homes, acompanyat pel nen d’un d’ells, atraquen una tenda de “Compro oro2. Per escapar-se de la policia decideixen tirar pel dret i escapar-se a França. Però una petita pausa en el camí els enclava a Zugarramurdi, un petit poble basc habitat per bruixes.

De moment un èxit a la cartellera espanyola, que també ha causat cert rebombori pel seu to misogin. Però a banda de saber capturar l’audiència i l’atenció, quins mèrits té?

  • El repartiment: tenir de protagonistes a Hugo Silva i Mario Casas t’assegura la presència en massa als cinemes de bona a part del públic femení. Per sort, aquesta elecció, no és converteix en un problema, ben al contrari, sap treure profit dels dos, donant-lis papers senzills però que els dos saben portar amb gràcia i saber estar. Per part de les bruixes grans Terele Pávez i Carmen Maura, i no ens obliden dels secundaris: Santiago Segura, Carlos AAreces, Pepón Nieto i Secun de la Rosa, tots ells entenent a la perfecció els seus personatge si gaudint-los al màxim. Menció a part Macarena Gómez, que brilla amb llum pròpia, i Carolina Bang, que es nota que aconsegueix els papers amb l’Álex degut als favors sexuals que li proporciona.

Macarena Gómez, es molt bé.

  • Missatge de fons: fins quin punt es volgut el missatge crític cap al gènere femení? Una estratagema per crida l’atenció, un argument sentit o meitat i meitat? Potser aquesta última és la veritable. Que dos dels grans mulla-calces del país protagonitzin un film així sembla una gran broma per treure’s el barret. Alhora, a banda de repartir a tort i a dret, destil·la una reflexió sobre com hauria funcionat la història de la humanitat, si ja a l’ombra les dones han tingut força poder, si aquest hagués sigut absolut.
  • El guió: no acaba d’aprofitar-se. La idea és bona, dóna per a un bon espectacle, però es queda en això. La història avança a trompicons, sense parar-se a preguntar ben res. S’acumulen gags i set-pieces d’acció de manera trepidant. Això fa que l’espectador no es pregunti gaire res, però es pot esperar més d’un director ja consolidat com ell.
  • Efectes digitals i disseny de producció: els ED fallen, i molt. Canten molt i et treure’n del film sovint. En canvi està molt aconseguida l’escenografia, ja sigui pels decorats, maquillatge, atrezzo i sobretot fotografia. No es pot tenir tot.

En resum, bon entreteniment, i a sobre amb missatge, però molt precipitat. Una idea esbojarrada adolescent, que amb un xic més de cap, s’hauria pogut convertir en un dels films més importants de la dècada d’Espanya.

Nota: 6’5 sobre 10.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: