Skip to content

LA MALDICIÓN DE CHUCKY

10/13/2013

La saga Muñeco diabólico és força curiosa. En el moment que el gènere de terror vivia les seves hores baixes, les seqüeles dels slashers inundaven els videoclubs i d’original entre poc i res. Però l’any 88 apareix la primera entrega dels films protagonitzats per Chucky. El film escrit per Don Mancini era una producció de baix pressupost que aportava el seu toc original convertint l’assassí de torn en un ninot. La pel·lícula va tenir força èxit, motiu pel qual no van tardar en fer-ne un parell d’entregues més. Però ja amb una trilogia acabada i el nen/víctima ja crescudet semblava el final de la saga, però a finals dels 90’s amb la resurrecció del gènere de terror ( gràcies a Scream i l’onada del terror asiàtic) Chucky va tornar a la gran pantalla. El ninot assassí amb la cara rentada/destrossada tornava per la porta gran, amb Ronny Yu a la direcció i un increment notable d’humor negre, efectivament parlo de La novia de Chucky. El personatge va tornar a la popularitat, aproftant l’efecte nostàlgia del que rodejaven la trentena i obrint-se nou mercat entre els més joves. Uns cinc anys després el creador de la saga, Don Mancini, es va ocupar d’escriure i dirigir una nova entrega, La semilla de Chucky, que no va obtenir la mateixa resposta. I ja semblava que el personatge havia passat a millor vida quan Mancini l’ha recuperat en un film directe a DVD.

Nica, una jove en cadira de rodes, viu traumatitzada per la mort de la seva mare després de rebre un singular regal. Aviat la va a visitar la seva germana (acompanyada del seu marit, filla i nana) qui li insisteix a deixar la casa i vendre-la. Durant aquella nit un per un comencen a morir tots els convidats. L’únic sospitós és un ninot anomenat Chucky.

No em penso extendre gaire, no val gaire la pena. Aquest és un de baix pressupost, i això no és un inconvenient, però el que realment fa mal a la producció és el guió i direcció. Don Mancini s’intenta treballar ambdós, però les seves mancances queden plasmades en totes les situacions. Un xic més d’humor, tot apunta cap aquest camí però es queda a la meitat, i millor ritme i direcció d’actors segurament hauria fet pujar enters al film. Llàstima que hi hagi més bones intencions que aptituds per part del seu autor.

Nota: 4 sobre 10.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: