Skip to content

INSIDIOUS: CAPÍTULO 2

10/29/2013

Com ja sabeu sóc fan devot de James Wan. Amb poquets films ja és un director de gènere consolidat; no només ha creat una saga d’èxit (Saw), ha fet un films basat en fets reals (The conjuring), a més, va realitzar un dels films que va donar la volta al molt cremat tema de les cases encantades i fantasmes: Insidious. Ara n’ha parit la segona part i, segons diu, últim film de terror que dirigirà.

Després de tot el que vam passar els Lambert a l’anterior entrega decideixen traslladar-se de nou i anar a viure a casa de l’àvia. Però això és un film de terror, així que no tarden a passar de nou fets inexplicables. I poc més puc explicar si no us vull aixafar la història.

Les seqüeles en el cinema de terror solen repetir esquema sense trencar-s’hi gaire el cap, si ha funcionat millor no tocar-ho. Però Wan resulta fer el contrari, augmentar el món propi que va crear i per damunt de tot passar-s’ho bé. Com podreu escoltar al nou podcast de l’Això em sona per mi el director l’ha realitzat amb la polla fora.

M’explico. El director és conscient de tot el que ha fet, i abans d’abandonar el gènere vol passar-s’ho bé, a nosaltres també, ajuntant en un collage tot allò que li agrada, i amés, se li dóna bé: humor, espants, maquillatge, atmosfera. Repeteix tot l’equip de l’anterior, i tinc la sensació que s’ho han passat de puta mare, per oferir-nos una autèntica atracció de la casa de la por. Com?

Estructura: el film és divideix al poc en dos. Per una banda tenim a l’equip de parapsicòlegs investigant l’origen del fantasma de la senyora vestida de negre i per l’altra tenim a la família assetjada per un personatge obscur. Amb una rius, amb l’altra història t’angoixes. Una muntanya russa sense frens.

Homenatges: com he dit es tracta d’un collage de mil referències a clàssics del gènere. De Psycho a El resplandor, de Paranormal activity a Al final de la escalera. Detallets que els fans aplaudim i que els desconeixedors gaudiran.

L’equip: del director de fotografia al compositor, passant pels actors i el director mateix; tothom s’apunta a la festa i busca com fer encara més explosiu tot plegat. Tots donen el millors d’ells mateixos per passar-s’ho bé, i això arriba, i nosaltres també en gaudim.

I no puc dir gaire més. És un film especial, diferent, que t’agafa i no et deixa fins l’últim minut, a més, prometent més i no sé si millor, però ja li tinc ganes. Vull més.

Per cert, si han de fer un Cazafantasmas 3 que ell en sigui el director, si us plau.

Nota: 8 sobre 10.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: