Skip to content

THE WARRIORS (LOS AMOS DE LA NOCHE)

11/10/2013

A mesura que passen els anys, tot cinèfil, intenta veure tots els clàssics possibles per calmar la seva voracitat. Arriba un punt en que poques obres de culte li queden per veure, però sempre n’hi ha alguna de pendent, poques, però en queden. The Warriors era, fins fa poques hores, una d’aquestes en el meu cas.

Durant una reunió de bandes de Nova York en la qual es vol arribar a una treva és assassinat el líder de totes elles. The Warriors, qui han creuat tota la ciutat per anar a la convocatòria, són falsament inculpats del crim i es veuen perseguit per tots els seus rivals mentre intenten tornar a la seva zona, Coney Island.

De Walter Hill em queden un munt de títols pendents, cosa a la qual hauré de ficar remei aviat. D’aquest film en qüestió n’havia llegit i escoltat mil i un elogis, i la veritat, em feia certa por que em pogués decebre. Però a l’hora de la veritat és que m’ha agradat i molt. Es tracta d’una obra hipnotitzant, que obre camí al munt de produccions d’estètica de videoclip que van ocupar els 80’s i que transpira, merescudament, l’àurea de film de culte. Els motius?

Walter Hill: el màxim responsable de l’obra, tot i inspirar-se en un llibre. El director va modificar el guió, seva és la incorporació de la banda de beisbol amb la cara pintada, i va utilitzar una realització molt allunyada del cinema més popular i comercial. Aprofita totes les mancances pressupostàries per convertir-la en virtuts: carrers deserts, poca presència policial, actors desconeguts, tota l’acció centrada en una sola nit,…petits detalls que donen un aire a somni que enganxa de bon principi amb la imatge de la nòria mateix.

Masclisme: la presència de dones és molt minoritària, i només serveixen per crispar als protagonistes o parar-lis trampes utilitzant el seu poder de seducció. Per altra banda hi ha un codi d’honor, molt deutor dels westerns, entre els homes que reforça la idea que si no es traeix el grup es pot sobreviure, qui traeix els companys, més per la temptació de la carn, cau en desgracia.

Revolució social: que tots els membres de les bandes acabin de sortir, quasi, de l’adolescència, justament el públic a qui anava dirigit el film, és un gran encert. Els espectadors poden arribar a creure’s que unint els seus esforços són capaços de revolucionar i controlar la societat on viuen.

La violència: tot i que alguns poden pensar el contrari, si un hi para atenció, descobrirà que la violència només porta més problemes en tota la història. Trencar la treva amb un tret desencadena un infern que el sofreixen els seus protagonistes, que en realitat són innocents., per exemple.

En resum, gran film que crearia escola i que seria imitat visualment per moltes altres produccions. A qui li agradi el film 300 o Drive xalarà força aquí.

Nota: 8 sobre 10.

Anuncis
One Comment leave one →
  1. Jordi permalink
    11/10/2013 10:42

    Encara la revisava l’altre dia i, malgrat el pas del temps, la peli manté molt el ritme i t’atrapa amb aquella estètica vuitantera que mestres com Carpenter, Cronenberg i el mateix Hill van plasmar i ens van captivar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: