Skip to content

TRES BODAS DE MÁS

12/11/2013

Javier Ruiz Caldera va debutar a la gran pantalla amb Spanish Movie, pel·lícula que molts van titllar de simple ximpleria i que servidor va gaudir força. Anys després va tornar amb Promoción fantasma, que va rebre bona crítica i acceptació del públic i que fins i tot Will Smith en va comprar els drets per fer-ne un remake. Ara arriba amb un comèdia romàntica que tracta sobre…

BODAS_icon_v1

La Ruth és una perdedora completa. Soltera, sense amics i poc estimada en el seu cercle laboral. Un bon dia rep tres invitacions de boda a les quals decideix assistir per demostrar a tothom que no és una loser.

Si una cosa m’agrada del director és que mai ha intenta amagar la seva influència americana, cinematograficament parlant. Els seus dos primers films beuen per tots costats del cine ianqui, una és una spoof movie i l’altre un homenatge del Hugues i les comèdies d’institut. Però aquesta vegada fa un cop de timó i tira més cap a la comèdia romàntica més anglesa. La protagonista és deutora de Bridget Jones i el personatge de Quim Gutierrez és una versió del Hugh Grant de tota la vida. Val, això és cosa de guió, cert, però sembla que al director li ha afectat un xic intentar imitar un nou accent. En els dos primers films, per exemple, la fotografia i el muntatge era per treure’s el barret. En aquest ens trobem un acabat força simple, quasi digne de telefilm baratet, i que fa que moltes escenes con aconsegueixin tota la força que prometen. Dit això, i que és un dels grans defectes del film, la pel·lícula funciona. Rius, i molt, en moltes ocasions. Però és indubtable que cap al final tot va perdent força a marxes forçades, més que res degut al guió, que tot i ser solvent no acabar de lligar moltes coses. El secundaris, per exemple, i com en tot film d’aquest gènere, brillen, però tot seguit desapareixen sense més ni menys. Potser donar-lis més presència i pes en la trama hauria donat una sensació de “mimo” cap a la obra. Ja acabant-se la projecció em preguntava si havien acabat corre cuita la producció per algun motiu en especial, mireu si la cosa cantava. A aquestes altures pot semblar que la cinta no m’ha agradat, però no és així. Inma Cuesta és mereix un Goya, petit qui peti, Berto Romero mereix més oportunitats en el món del cinema, l’escena del nen trempat mereix passar a la història del cinema espanyol i la recopil·lació de temes musicals és per reproduir-la cada dia. I és per aquest motiu que em sap greu que amb tantes virtuts no acabi de ser rodona del tot per simplicitats que amb un xic més de temps s’haurien pogut arreglar i fer d’aquesta pel·lícula una obra mestra de cap a peus.

41648_inma_cuesta_y_martino_rivas_sorprenderan_en__tres_bodas_de_mas____foto__twitter_

El millor: Inma Cuesta, que canvia de registre i es menja a tots amb patates.

El pitjor: el treball de fotografia, tot mal enquadrat i amb un colors que llueixen entre poc i gens, cerimònia a la platja a banda.

Nota: 7 sobre 10.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: