Skip to content

EL 2013 DE SERVIDOR

12/28/2013

 Com cada final de desembre em planto davant de l’ordinador per fer un repàs a tot lo fet durant l’any.

IMG-20131030-WA0001

 La vida més personal l’ometo, crec que no aporta res d’interès, i a més, ha sigut força desastrosa fins que cap al final s’ha ordenat un xic tot plegat. Un canvi de ciutat, nova feina, conèixer a noves persones i ja recuperat de la pneumònia que em va portar de cap, han aconseguit recuperar-me el somriure i les ganes de fer més i millor.

 Però si una cosa bona han tingut aquest 365 dies és pel vessant més artístic. Un dels primers reptes que vaig afrontar, i dels quals estic molt orgullós, va ser el d’impartir un taller d’escriptura creativa per la gent gran a l’EspaiCaixa de Girona. Durant tot un curs he tingut una mitjana d’una dotzena d’alumnes ambs els quals he treballat: tècniques, recursos i idees esbojarrades per plasmar en paraules tot allò que els passès pel cap. Una experiència que ha valgut molt la pena, mai m’hagués pensat que podria exercir de professor, i que espero repetir ben aviat.

 En aquest dotze messos he invertit moltes hores en una de les meves grans passions: la ràdio; i més concretament els podcast’s. Com enamorat del mitjà, i ja amb la experiència adquirida amb les hores de vol al Ningú no és perfecte (en el qual encara col·laboro i que viu el seu moment més dolç pel que fa a audiències) m’he llançat a produïr nous programes nonstop. Vet aquí tot els espais de ràdio i podcat’s en els quals he participat.

museu2

 Maleïts Malparits: una magazine, una tertúlia o qui sap. Ni jo mateix encara tinc clar que és. El que sí sé és que aquest programa setmanal es va convertir en tot un repte del qual n’estic molt orgullós. Junt al Jaume Fibla vam parir una hora setmanal on repassar diferents temes ( des de les pel·lícules de superherois fins els fenòmens paranormals) sempre amb molt d’humor i alguns moments absolutaments delirants. Després d’una vintena d’entregues vaig aprendre a muntar escaletes, les tasques de producció i a editar en temps rècords. Amb una bona acceptació per part de l’audiència i una repercussió més gran de l’esperada ara ja toca pensar en afrontar una nova temporada.

af2677dd21414151336

20121022_1249332

 Quin Misteri

Experiment parit junt amb en Pau Garriga. Només pensar el projecte en Gerard ens va obrir de bat a bat les portes de SomReggae FM per fer-hi un programa amb la més absoluta llibertat. La nostra proposta va ser ben excèntrica: fer un programa de terror, però amb humor. Rodejats de grans col·laboradors i experimentant a cada entrega vam parir moments realment genials. Escriure per altres veus, ficar ordre en directe o co-coordinar a tot un equip va ser força estressant, però plaent. Per desgràcia vaig haver d’abandonar el programa just quan començava a arrencar.

 República Freak el radio-show/LaTele: Si hi ha una cosa que m’omple d’il·lusió és quan la gent pensa en mi per tirar endavant projectes. I aquest n’és un clar exemple. En Jöel i l’Arantxa van decidir donar-me una oportunitat i fer una secció dins el seu programa de Ràdio Ciutat Vella. De nou parlant de cinema vaig tenir que aprendre a escriure un guió complet i sense gaire lloc per la improvització, un gran repte al qual encara ara estic intentant millorar. Un orgull formar part d’un equip així de bo.

 Això em sona: una idea que tenia rondant pel cap de feia temps: són tots els remakes, reboots i seqüeles dolents? Doncs amb aquest programa hem intentat descobrir-ho. Amb en Pau Garriga portant les regnes jo he agafat un paper més secundari, quasi limitant-me a tasques de recerca d’informació i presentació. Autèntiques tertúlies cinèfiles amb seguidors molt fidels. Ara hem acabat la primera temporada i ja pensant en la següent.

cropped-logo_bloc1

 Els putus amos: un dels meus somnis sempre ha sigut fer-la petar davant d’un micro parlant de futbol. Al final s’ha complert amb en Callahan al costat i convertint un programa que podia ser un parell de fanàtics més defensant els seus colors en un disbarat ple d’humor esbojerrat. Seccions impossibles, jocs de paraules i explotant el surrealisme fins l’extrem hem creat un programa diferent a la resta que pots odiar o estimar, però que no deixa indiferent.

1185746_401306853302804_35463060_n

 El Pla B: en Sergi Garriga em va escriure explicant-me que feia un programa a Ràdio La Bisbal i que volia que hi fes una secció. Tot i que poc o res en sabia d’ells, i com que jo no sé dir mai que no, vaig acceptar. Com que no podia desplaçar-me cada setmana fins a l’estudi he hagut de gravar les meves aportacions des de casa amb el meu portàtil, per primera vegada a la meva vida, i creieu-me que no és fàcil parlar sense tenir algú que et doni la replica. Poc a poc vaig trobant-li el punt i espero anar perfeccionant-ho.

 I fins aquí la meva presència radiofònica. Però hi ha hagut molt més en altres camps. Per exemple…

 T’estimo tant: en Jordi O. Romero em va oferir un paper en el seu següent micro-curt, i a algú que és fan de Tetas y culos i que a més ha guanyat un premi al Festival de Sitges no li pots dir que no. Vaig gaudir com un nen en el rodatge. Un guió d’allò més divertit, un gran equip i la oportunitat de lluir una mà de monstre l’ha convertit en un dels grans moments de l’any. A més l’obra va participar al Cotxeres de Sants, i tot i que no vaig poder assistir a la seva projecció, va ser tot un orgull formar-ne part.

 Anunci pels Senglars: L’equip de rugbi va encarregar un spot al Guillem, i aquest li va encarregar la realització al Callahan, i finalment em van escollit a mi per fer-hi un dels papers. Així doncs amb melena i vestit de lila vaig fer de televident per uns segons descobrint quin seria el numero guanyador de la rifa de Nadal. El resultat final és simplement genial.

 Problemes Domèstics: segon curt d’en Pau Garriga, qui em va demanar donar-li un cop de mà durant el rodatge. Vaig fer-hi poquet, però va ser tot una experiència rodar un curt amb tant poc temps i que a més participés a l’Acocollona’t d’enguany. Sabent les condicions a les quals va haver de fer front per tirar-lo endavant el resultat és molt notable.

 Cafeinòmens: com que aquest any no hi ha hagut noves entregues de Tetas y culos servidor es va quedar amb el cuquet de fer alguna cosa semblant. Va ser així com vaig decidir fer-m’ho tot jo i tirar endavant aquest videoblog. Amb crítiques sobre cafè com a excusa va ser una oportunitat per treballar el guió, presentació i edició de videos. Un experiment que va acabar abans d’hora però del qual n’estic sumament orgullós i que espero reempendre de nou el més avaiat possible.

 agen_vn2bcnTambé aquest 2013 he tingut la oportunitat de provar coses noves. Primer de tot vaig deixar la meva columna de Café (y) solo, espero ficar-m’hi de nou, però vaig seguir col·laborant amb Underbrain. Per exemple amb el meu article dedicat a la saga de pel·lícules de Fast and Furious, un text que des de la seva publicació es manté entre els més llegits de la web. També vaig participar amb un relat al llibre Vloggers Now 2 cosa que em va permetre estar a la seva presentació a Barcelona i firmar-ne exemplars als lectors, un somni fet realitat.

 Tampoc em puc oblidar de l’Acocollona’t, el festival de cinema fantàstic i de terror de Girona, on a banda de portar el diari aquesta vegada em vaig encarregar de la seva web i presentar-ne un parell d’actes. Una experiència que em va deixar mort de cansament, però que vaig gaudir del primer a l’últim dia. No m’oblido de la trilogia d’spots pel festival que vam parir a mitges en Callahan i jo.

 I diria que tot això ha estat el més destacable fet durant l’any. Però no em vull deixar d’esmentar aquest blog, que amb força regularitat ha estat actualitzat, no només amb tot el que he anat fent en tots els àmbits, també ha tingut articles dedicats a opinions personals i crítiques culturals.

 Ara ja toca anar aixecant el cap per mirar el 2014. M’espera reempendre projectes aparcats, realitzar-ne de pendents i segurament en sorgiran de nous. Amb tot força estable i ganes recuperades serà un plaer fer més i millor, peti qui peti, que n’estic segur que amb agradable companyia al costat i l’experiència acumulada serà més fàcil, o com a mínim, divertit.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: