Skip to content

5 MOTIUS PER ESTIMAR “LOS MISTERIOS DE LAURA”

03/08/2014

BEATRIZ-CARVAJAL-MARÍA-PUJALTE-LOS-MISTERIOS-DE-LAURAAra que tothom s’omple la boca amb la sèrie de moda de de torn, sempre estrangeres, voldria apretar el botó de pause a la tendència i dedicar-li unes paraules a una producció feta aquí. Los misterios de Laura, que s’emet per TV1, em té fascinat. Pot una sèrie blanca com aquesta tenir una qualitat destacable i enganxar com qualsevol altra producció ianqui? Jo creia que no, la veritat, però ara que ja l’he degustant de manera plaent us animo a donar-li una oportunitat i descobrir una perla oculta dins la graella televisiva. Tinc cinc arguments que potser us ajuden a fer el pas.

Javier Holgado i Carlso Vila, els seus creadors. Junts han escrit o coordinat els guions de: Motivos Personales, Acusados i Círculo Rojo, que poden agradar més o menys, però totes demostraven que amb un xic de sapiència i bon gust es poden fer thrillers made in spain televisius sense que facin vergonya. Tot i que sorprèn el gir que han donat ara cap a un públic més familiar, acompanyat d’un simpàtic sentit de l’humor, han sabut canviar el xip amb eficiència.

1390500085197

Els referents, selectes. Tres pilars bàsics hi podem trobar. En primer lloc, i sens dubte, produccions dels 80’s com Colombo o Se ha escrito un crimen, o sigui, misteris sense sadisme on el protagonista cau simpàtic a l’espectador. També és evident que hi ha molts referents literaris en els seus episodis, quasi fent un repàs a la història de la novel·la negra, trobant-nos amb assassinats en habitacions tancades, els whodunit d’Agatha Christie o crims del passat que es repeteixen dins el llegat familiar, entre molts exemples. I per acabar, i per estrany que sembli, el programa Estudio 1, amb actuacions volgudament impostades.

El repartiment. Els papers de l’auca que aquí ens trobem, tot i que ho sembli, no són pas fàcils. Saber mantenir un cert toc realista, combinar-ho amb bones dosis d’humor i no morir en l’intent es digne d’admiració. Aquí tots els protagonistes s’han fet des del primer moment amb el seu paper i l’han sabut desenvolupar alhora que el gaudeixen. Però més sorprenent encara és com els secundaris saben entrar sempre en el joc i encaixar en el to de la sèrie, també és cert que la seva elecció és de primer nivell i fet amb molt de cap.

1364808613843

L’score i la fotografia. Ha costat, però per fi sembla que a Espanya han sabut prestar la importància que es mereixen els aspectes més tècnics dins la ficció televisiva. Aquí tenim un exemple esplèndid. No només podem gaudir-hi d’un gran treball de fotografia, adaptant-se a cada història sense perdre el seu esperit, també ens acompanya, quasi constantment, una banda sonora amb personalitat i atmosfèrica que acompanya i reforça l’escena.

Per no perdre les velles costums. Amb la tendència actual de descarregar-nos les sèries i anar cadascú al seu ritme ens hem oblidat del vell/bell ritual de tenir una cita marcada amb el nostre entreteniment predilecte. Assentar-se al sofà després de sopar cada dimarts i sintonitzar TV1 és un petit plaer vintage que et fa ser més in que molts modernets de merda.

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: