Skip to content

OCHO APELLIDOS VASCOS, 8+1 COSES A COMENTAR

04/08/2014

 

Després de molts intents frustrats vaig poder anar aquest diumenge a veure el nou fenomen de la industria cinematogràfica espanyola. Intentar esbrinar la clau de l’èxit d’aquest film, que a cada setmana ha augmentat la seva recaptació, crec que és perdre el temps, simplement ha agradat i la gent l’ha recomanat als seus coneguts. Aquest és el gran factor diferencial amb altres projectes que podrien haver rendit molt més però que es van quedar a mig camí. Deixant això de banda crec que hi ha coses interessants a comentar, que potser no són factors clau però que poden aportar-hi un xic de llum.

ocho-apellidos-vascos (1)

No hi surt Quim Gutiérrez: val, és broma, però és curiós que amb un repartiment que tampoc és l’star system del nostre cinema pugui cridar l’atenció al gran públic. Karra Elejalde i Carmen Machi són populars, però per si sols no arrastren centenars d’espectadors a les sales. La parella protagonista no són desconeguts però porten poc temps dins la industria, Dani Rovira és el primer cop que protagonitza una pel·lícula. Si això no ha sigut un factor clau tindrem que buscar-ho en la seva trama.

Nord i sud: enfrontar maneres diferents de vida d’un mateix país funciona. No fa gaire les comèdies Bienvenidos al norte (França) i el seu remake italià, Bienvenidos al sur, ja ho van explotar amb gran èxit. Aquí les dues produccions van funcionar, però sense convertir-se en fenòmens com en els seus païssos d’origen. Enlloc de calcar la idea aquí s’ha optat per introduir-hi una història d’amor. Ai, la comèdia romàntica, aquí funciona sovint.

El director: Emilio Martínez-Lázaro ja va gaudir de l’èxit de públic amb les dues entregues que va dirigir de El otro lado de la cama. Allà ens trobarem també una comèdia romàntica, amb diferents parelles, i el tret diferencial de ser un musical on els actors cantaven, és un dir, èxits musicals populars de les nostres contrades. Aquest toc original en el guió va convertir-se en tota una revolució.

norte-sur-chocan-apellidos-vascos_MDSVID20140219_0069_17

Fer el de sempre, però diferent: Ocho apellidos vascos explota amb gràcia els tòpics de bascos i andalusos. Però no ens enganyem, és més vell que el cagar. Els acudits sobre comunitats autònomes ja ho petaven molt fort a l’època dels nostres avis. Aquest tema, ara que som moderns, podia ser un error garrafal, però aquí s’exploten amb agilitat i molt, però molt, de ritme. És més, la història romàntica fa aigües per tots costats, però les diferències entre les dues mentalitats ha sigut clau en la seva campanya publicitària.

Això ho has de veure: molts han atribuït a la ferotge campanya publicitària l’únic motiu pel qual ha funcionat la producció. Doncs no. Primer de tot, molts films, amb més publicitat s’han emportat sonors fracassos, o sigui que la formula “publicitat constant=èxit” segur no és certa. I per cert, quan un blockbuster americà no para de donar-nos pel cul ningú sembla queixar-se.

El boca orella: resulta que a Espanya són un xic especials. Tot el que ve de fora és bo, el que es fa aquí és merda. Quan algú va a veure un film espanyol hi va amb les expectatives baixes. Normalment es compleixen, no ho negaré, però quan es troba amb alguna cosa que funciona s’emociona i ho comenta a tot quisqui. S’ha de veure aquella anomalia. Poc a poc ha resultat que aquí es torna a fer bona comèdia, tot per culpa d’un grup de nous directors que han mamat més cinema ianqui que d’aquí.

Borja Cobeaga: un dels dos guionista del film i responsable de dos altres comèdies com Pagafantas o No controles i que tenen les mateix virtuts i defectes que aquesta. Crea personatges secundaris genials i amb molta personalitat i protagonistes simples i sense substància. Els diàlegs, sense dubte, son el seu fort. Tot pensat més com a set pieces que trames que flueixin, deutor d’haver escrit molts sketchs en els seus temps televisius.

El marc temporal: en un moment on la gent ho passa malament per culpa de la crisi hi ha ganes de riure, de no pensar. A la pel·lícula l’únic objectiu és entretenir, tot i vendre una guerra entre comunitats autonòmiques en realitat és la història d’una parella impossible i els conflictes familiars que això comporta. Només entrar a la sala ja sabem que acabarà bé i gaudim del camí amb tranquil·litat i en ganes de veure en quan embolics es poden ficar i com se’n sortiran.

ocho-apellidos-vascos

Independència: aquí l’enfrontament és entre els bascos i andalusos, però hauria funcionat igual amb madrilenys versus catalans? Amb la situació política actual i el desig d’independència de Catalunya hauria suposat un risc major. Els guionistes amb molt de cap han explicat la mateixa història, amb altres comunitats i característiques, per dir-nos el mateix: som molt diferents, però en el fons ens podem entendre, i fins i tot, estimar.

 

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: