Skip to content

L’ANYADA DEL 99

06/24/2014

 

Últimament tots els cinèfils de pro s’han ficat d’acord per definir com a mític l’any 1984. El motiu és contundent: l’estrena d’un seguit de films que han marcat a tota una generació, van revolucionar la industria del blockbuster i donar la volta a molts gèneres cinematogràfics. Us faig cinc cèntims, parlem de pel·lícules com: Cazafantasmas, Indiana Jones y el templo maldito, Gremlins, Superdetective en Hollywood, Katrate Kid, Pesadilla en Elm Street, Terminator,… Queda clar que parlem d’un gran anys, cinèfilament parlant. Que coincideixen en 365 aquesta sèrie de pel·lícules és molt destacable, i poques vegades es dóna un cas semblant. És ara, però, quan amb 30 anys de distància sembla que hi ha hagut prou temps per una alineació semblant dels altres. He tirat de memòria i m’he adonat que fa 15 anys va passar una cosa semblant. Parlo de 1999.

1999

Un canvi de mil·lenni estava a les portes. L’efecte 200 estava en boca de tots i els gèneres havien començat a mutar. Ningú sabia exactament quin era el futur del cine i tothom feia les seves apostes. Així doncs vam tenir estrenes que reciclaven vells conceptes, altres que apostaven per nous formats i altres que simplement explotaven les tendències del moment.

CIÈNCIA FICCIÓ

2531

Dos films no només van revolucionar el món dels efectes especials, portant el que s’estava fent a un altre nivell, també van revitalitzar el gènere amb dos punts de vista molt diferents. Per una banda tenim Star Wars I: La amenaza fantasma on George Lucas tornava a la saga que l’ha fet multimilionari. A banda de crear una nova generació de fans també va suposar una revolució en els efectes digitals, treballant majoritàriament amb pantalla blava i creant el primer personatge digital amb cert pes dins un film: Jar Jar Binks, passo de dedicar-li cap comentari. Però l’sleeper de l’any va ser Matrix, un popurri de conceptes de diferents àmbits (religió, arts marcials, literatura scifi,…) a més de crear una estètica pròpia i regalar-nos l’efecte bullet time mil vegades imitat.

star_wars_1

TERROR

El 96 Scream va suposar una revolució en el gènere. A partir del seu èxit van aparèixer mil imitacions de la formula, que aviat es va desgastar. També el film japonès Ringu, feia un parell d’anys, va servir de catapulta per una barbaritat de títols asiàtics de terror que van saturar el mercat. Cap de les dues opcions semblava salvar aquell gènere a llarg plaç, però no es sabia trobar un altre camí. Van ser dos films de baix pressupost i poques aspiracions qui van obrir les portes a noves visions en aquell camp ple d’explotations.

El sexto sentido: un thriller amb elements de terror que amb el seu final sorpresa va deixar en estat de shock al món. Ni monstres, ni sang, ni tetes, ni ulls rasgats; una bona direcció, gran guió i interpretacions sòbries van deixar clar que es podia fer un bon film de terror aplaudit per crítica i públic.

El proyecto de la bruja de Blair: durant els 70’s films de molt baix pressupost van convertir-se en cult movies ( La noche de Halloween, La matanza de Texas, La noche de los muertos vivientes,…); però semblava que aquell fenomen ja era caduc, ara s’apostava per cares conegudes i efectes digitals d’alt nivell. Van ser un parell de joves que es van empescar una falsa llegenda per rodar-ne un fals documental qui van sorprendre a la industria i van posar de moda els fals documentals. Parlem del film més rentable de la història.

També destacar La Momia, una aposta pel cinema d’aventures aprofitant per revitalitzar vells monstres del gènere, tendència encara amb vigència, i Los sin nombre, que va demostrar que a Espanya hi havia una gran cantera de directors preparats de sobres per fer el salt més enllà de les nostres fronteres.

1999posters

COMÈDIA

American Pie va ser l’estrena més popular dins l’àmbit de la comèdia aquell any. Amb un repartiment jove i desconegut va aconseguir despertar la picor teen de nou com no es veia des dels 70-80’s. Això va fer adonar-se a la industria que no calia tirar de cares conegudes i grans pressupostos per atrapar al públic més jove, que al cap i a la fi, és qui ompl les sales cada setmana.

També vam tenir l’estrena de dos films de Julia Roberts: Nothing Hill i Novia a la fuga. Voldria destacar la primera, que va ser la confirmació que la comèdia romàntica de qualitat tenia que tenir un aroma british. Love actually, Una cuestión de tiempo, Bridget Jones, … son deutores d’ella.

DRAMA

El club de la lucha va ser l’aposta més arriscada de Fox aquell any. Un film basat en una novel·la d’un autor desconegut, un parell d’actors protagonistes lluny del seus rols habituals i Fincher confirmant que és un dels millors directors de la història del cine. Aquesta versió de Dr. Jeckyll i Mr. Hyde amb un transfons terrorista és va convertir de sobte en un film de culte. Amb ella vam descobrir que no calia ser un fracàs a la seva estrena i esperar anys per ser reivindicada.

tumblr_maio2qIN7O1qaa83vo1_500

American Beauty, o com un film que triomfi als Oscar’s pot parlar de temes vetats fins al moment per l’acadèmia. Pederàstia, masturbacions, suïcidis, joves torturats,… Tot ben filmat i millor interpretat.

El dilema, potser el millor film de Michael Mann, allunyant-se de l’ombra de la seva producció més coneguda, Corrupción en Miami. L’amo de la fotografia digital va deixar clar que era un autor en majúscules amb un film contemplatiu on la interpretació de Russell Crowe el va lligar a aparèixer a la meitat dels grans projectes d’autor dels 90’s i 00’s.

Magnolia, Paul Thomas Anderson, el seu director, no va ser tingut amb compte amb Boogie nights degut al seu teló de fons, el porno, però amb aquesta història de múltiples personatges es va fer un lloc a la industria, convertint cada seu nou projecte en un dels fixes a la carrera dels Òscar’s.

I acabo amb Las virgenes suicidas, o de com els autors independents, com Wes Anderson i Spike Jonze, podien fer drames més contundents que els seus predecessors tot i partir de camps ben diversos, videoclips o tv, amb un aire indie ben comercial.

INFANTIL

Toy-Story-2-Parte-4

Toy Story 2 va confirmar a Pixar com la productora d’animació del moment. Després de 10 anys governant en el seu camp amb mà de ferro, i amb mil imitadors disputant-li el lloc, tot just ara ha començat a perdre força.

Però l’animació tradicional també pot contar històries que arribin al cor. Així ho va demostrar El gigante de hierro, que tot i no ser un èxit de taquilla, ens va fer adonar que el cinema infantil es pot convertir en la devoció dels adults. Ja no calen números musicals ni secundaris simpàtics, uns bons protagonistes i una trama amb transfons era el futur del gènere.

Com veieu el canvi de mileni va marcar la industria quasi de forma involuntària. Aquell any vam tenir el punt de partida del cinema del cinema que encara ara cueja. Nous formats, revolucions de gènere i l’especialització del públic potencial va donar vida de nou al setè art.

 

Anuncis
One Comment leave one →
  1. Josep Enric (La Seu d'Urgell) permalink
    06/24/2014 12:21

    Si és compleix la matemàtica dels 15 anys aquest any hauria de ser de bona collita també..a veure si ens emportem alguna grata sorpresa….el 84 si va se espectacular total…..i del 99 em quedo amb les de ciencia-ficció i scream i el sexto sentido, la bruja de blair malgrat va revolucionar el cinema no em va agradar massa i seguint-la a ella tenim un munt de found fotages ara que aborreixen soberanament. De comedia em quedo amb American Pie, que malgrat no ser res de l’altre món va ser una gran troballa. Dels drames, El Dilema i infantils amb la GRAN TOY STORY

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: