Skip to content

DEURES D’ESTIU

07/11/2014

Amb la calor i demés merdes resulta que la majoria de la gent té temps lliure. Jo no. Com que no vull que només us torreu al sol, feu “cervesetes” en “terrassetes” i feu l’ànec llançant-vos a l’aigua us faig un seguit de propostes per alimentar el vostre caparró amb un xic de cultura. Qui accepti les recomanacions pot fer un comentari al post i donar-me la seva opinió de tot plegat. Els que no us demano, simplement, que no us feu fotos dels peus amb el mar de fons. I us plau.

SÈRIES

Val, ja t’has vist la nova de Juego de Tronos i vas com boig per la segona de True Detective. Molt bé, estàs al dia, però deixa¡t de mainstream i degusta…

Garth Marenghi’s Darkplace


Si vas riure amb The It Crowd i ets un fan d’Stephen King has de veure això. Part de l’equip que va participar a la sèrie dels informàtics abans va passar per aquí. La història és simple: un escriptor d’èxit de novel·les d’horror, amb l’ego massa crescut, decideix parir la seva pròpia sèrie amb ell de protagonista i el seu editor de secundari. Un homenatge als 80’s-90’s que imita tots els seus punts febles per fer-nos plorar de riure. Sens dubte una de les sit-com més desconegudes i gaudibles de la història de la ficció britànica.

LLIBRES

Deixa de banda una estona la novel·la negra i la fantasia èpica inacabable per entrar en un món ben fosc i torturat. Toca revisitar la penombra escrita pel mestre i el seu fill.

Doctor Sueño, d’Stephen King

El mestre va decidir fer una continuació de una de les seves millors obres, El Resplandor, i la gent es va estirar dels cabells. Cert, no arriba al nivell d’aquella, però es tracta d’una lectura ideal per acompanyar-te durant hores i hores. El petit Daniel Torrance ara és tot un home, torturat, que es dedica a consolar a la gent gran abans de donar el pas al més enllà. Tot i que per fi sembla tenir un xic de tranquil·litat a la seva vida apareix una secta que intenta segrestar a una nena que comparteix el seu mateix do. Li costa arrancar, però poc a poc et va enganxant fins atrapar-te del tot.

NOS4A2, de Joe Hill

 

 

Cuernos em va agradar molt, i ara, el fill d’Stephen King em sorprèn de nou amb un treball que demostra ser ja un autor de cap a peus. Curiós és que la novel·la comparteixi un esquema singular amb Doctor Sueño, a saber si pare i fill van parir la història alhora i es van anar aconsellant. Però això poc importa. Aquí tenim la història d’una nena que es capaç de viatjar amb la seva bicicleta mons imaginaris, on estopa amb un malvat amb pinta de Nosferatu que es dedica a segrestar infants. L’autor juga amb l’estructura, es nota que s’hi diverteix, i tot i ser una història força dura conté molt cinisme i tocs pop que faran les delícies de tots els nerds. Ah, ull amb les 100 primeres pàgines, que costen de passar, però a partir d’allà és un no parar.

CÒMICS

Parker, de Darwyn Cooke

 

Tres volums on s’adapten la saga de novel·les de Parker, escrites per Richard Stark. Que què cony és això? Doncs un puntal de la novel·la hardboiled. Un protagonista dur i fred, trames complicades, baixos fons, dones de bon veure i altres components que ens la fiquen dura. Aquí l’autor adapta les aventures jugant amb l’estil narratiu i amb un color concret per cada aventura, tot servit amb un estil de dibuix que recorda a Bruce Timm. Imprescindibles.

 

PODCAT’S

Vuelo 180

El Sr. VCR, un dels millors (el millor?) podcasters del moment, acompanyat d’un parell de peces, es deixa anar amb un programa dedicat a tot i res, una espècie de Seinfeld on a cada nova entrega s’anlitza un tema, de les llegendes urbanes a la música italo-disco. En un parell d’hores t’hi trobes adaptacions de lletres de cançons, mini imitacions o bromes pop que et fiquen els pèls de punta.

Anuncis
One Comment leave one →
  1. 07/15/2014 14:57

    A mi em pots convèncer de veure qualsevol cosa si és comparable a The It Crowd, o sigui que la veuré.
    Els últims llibres de l’Stephen King no m’han agradat gaire, i vaig deixar de llegir-lo. I no sóc pas de la que s’estira els cabells amb una segona part de El resplandor, però tampoc em sembla bona idea.
    Joe Hill, El traje del muerto, indignació, jurament de no llegir-lo més. De moment no tinc pensat trencar-lo.
    No coneixia el còmic ni el Sr. VCR, els hi faré una ullada.
    Salutacions!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: