Skip to content

DOCTOR SUEÑO vs. NOS4A2, bessons enfrentats.

07/23/2014

Fa qüestió d’hores que acabo de llegir-me les últimes pàgines de la última novel·la publicada d’Stephen King.

6a00d8341bfb1653ef019b00b36a3e970dDoctor Sueño, un petit resum. Dan Torrance, el nen protagonista d’El Resplandor, ara ja és un home fet i refet amb un fosc passat com a alcohòlic. Ara viu en un petit poble on treballa en un geriàtric, on ajuda als ancians a morir en pau ajudant-se del seu do. Però resulta que més gent comparteix aquesta virtut amb ell, per una banda la petita Abra, una nena amb un poder immens, i per altra banda una espècie de secta que necessita alimentar-se d’aquesta facultat per sobreviure i fer-se cada vegada més poderosos. Quan aquesta grup intenti atacar a la petita ell hi intervindrà.

Curiosament, just abans, em vaig llegir el nou llibre del fill de l’autor, Joe HilL.

NOS4A2_coverNOS4AU, un petit resum. Vic McQueen és una nena especial. Té la capacitat de creuar un pont imaginari amb bicicleta per trobar coses desaparegudes. Un bon dia, amb problemes familiars torturant-la, va a buscar problemes i acaba trobant-se en aquest món paral·lel amb en Charles, un vell amb aspecte de vampir que segresta infants per absorvir-lis la felicitat. Anys després d’acabar amb ell, i ella ja adulta, el vell reapareix i s’emporta el fill de la Vic. Tocarà anar al seu rescat.

Val, ara us faig una pregunta. Us semblen iguals les dues trames? Potser no queda palès amb el meu breu resum, però a mesura que llegia les obres cada vegada hi veia més paral·lelismes. Passo a fer un breu esquema de les estructures per veure les seves coincidències.

     -Infant amb un fort do, quasi màgic, que intenta amagar-ho al seus pares per no fer-los patir.doctor-sleep_rose

     -Un enemic, amb el qual comparteix aquesta capacitat, i que sens dubte es convertirà en el seu enemic.

     -Aparició d’un tercer personatge, amb semblants capacitats però menys potents, que li explica el funcionament d’aquest do.

     -Transcorren anys. El protagonista intenta deixar de banda aquest poder, però la aparició del malvat de torn ja que tingui que     acceptar el repte d’enfrontar-s’hi.

     -Batalla final en un lloc “marcat” que no para de mencionar-se durant tota l’obra.

Doncs sí, sembla que comparteixen una mateixa columna vertebral les dues novel·les. Potser pare i fill van anar comentant-se el seu treball i es van empaltar d’idees de l’altre. Però fins quin extrem? Donem un cop d’ull als personatges principals.

NOS4A2_by_Joe_Hill_Interior_MaggieL’heroi: dotat amb un gran poder que escapa de tota lògica i que pateixen a l’hora d’explotar-los. Ambdós tenen pares i estan fortament lligats amb la seva àvia. A destacar que en tot dos casos es tracta de personatges femenins.

Mestre: Sempre hi ha algú, de major edat, que també tindrà aquesta capacitat, tot i que no amb tanta quantitat, i que explicarà què és i com utilitzar-lo a la nostra protagonista. Aquest personatge tindrà un passat fosc, vinculat amb l’alcohol i drogues. A més ajudarà a la protagonista a derrotar al malvat de torn.

Malvat de torn: D’avançada edat, tot i que no ho aparenti, i amb tics vampirescos. S’alimentarà de joves per augmentar el seu poder. La feina bruta li farà algú altre.

El sequaç del malvat de torn: Cert, els malvats no s’embruten les mans, i tiren d’algú poc dotat intel·lectualment i que li professa devoció absoluta. A l’hora de la veritat acabaran fallant al seu cap.

Ara sí que no em podeu negar que les coincidències són més que simples casualitats.

Cert és, també, que les dues tenen un punt diferencial. Mentre King aposta per narrar la història a través de la figura del mestre, Hill prefereix dotar de més protagonisme a l’heroïna. Potser aquí recau el màxim tret diferencial entre les dues, a banda de l’estil, clar, que com sempre és particular.

Feta aquesta comparació m’agradaria comentar els punts forts i debilitats de cadascuna.

Doctor Sueño

king_102646

Pros: Saber com continua El Resplandor, una de les millors obres d’Stephen King. Entendre un xic millor tot el que comporta el poder que posseeix en Dan Torrance. A més, és curiós veure com tracta l’alcoholisme King, tema amb el qual va tenir seriosos problemes en el passat.

Contres: Hi ha moltes escenes prescindibles, així com desenes de pàgines sobrants. La trama perd força alhora que avança, i sumat al seu inici lent i dispers, no acaba d’enganxar. Centrar-se en Dan, i no fer més que torturar-se, acaba fent que et caigui un xic antipàtic, hauria estat millor dotar de més pes, i fons, a Abra.

Nota: un 6 sobre 10.

En poques paraules: seqüela tardía, i fins cert punt innecessària, que hauria pogut ser molt potent en cas d’haver estat més treballada. De les obres de nivell baix de King.

NOS4AU

JoeHill051113-1-600x399

Pros: La història és interessant i nutrida de punts forts, a més de forces girs argumentals. Les referències pop desperten una profunda connexió amb la història. La protagonista, ben definida, i les relacions que manté amb els personatges del seu voltant fa que et sentis identificat amb ella. El món de Christmasland és anguniós alhora que fascinant.

Contres: queda poc definit el poder que tenen els personatges. El món que creen amb aquesta capacitat és fascinant, però no queda gens clar el seu funcionament i les regles que el regeixen.Tot i deixar un petit apunt final obert la història queda ben finalitzada.

Nota: 8 sobre 10.

En poques paraules: De moment l’obra més contundent de Joe Hill. Tot i que admeto que em sembla en certs aspectes millor la seva anterior novel·la, Cuernos, admeto que és una prova de foc per assumir la seva primera obra mestra, que m’oloro que està al caure.

En resum, dues novel·les de llarga extensió que podem ajudar a desconnectar de la calor aquest estiu, una un xic millor que l’altra, això sí.

Advertisements
4 comentaris leave one →
  1. 07/24/2014 14:21

    Són calcats pare i fill!! O.o
    Una crítica molt complerta, ja veig que em puc trobar de cada llibre. Però no picaré ni d’un ni de l’altre, el de King no em convenç i preferiria acabar la saga de La torre oscura abans que llegir-ne cap altre seu (vaig posar pausa al quart). I el seu fill… bé, ja ho vaig dir en un altre comentari, el tinc creuat, i tampoc m’atrau l’argument.

    Salutacions!

    • 07/24/2014 22:22

      Doncs mira, jo amb la saga de “La torre oscura” ho he intentat diversos cop i no hi ha manera. Per mi Joe Hill és un diamant en brut, i crec que ben aviat farà una novel·la igual o superior a “It”, Misery” o “El resplandor”. Temps al temps.

      • 07/25/2014 9:49

        Ostres, vas fort, eh! hahaha Millor que les millors novel·les del seu pare?? Val, m’agradarà veure-ho. De debò, sense ironia.

        L’escull de La Torre Oscura és el primer llibre, la resta la gaudeixes molt, és molt d’SK d’abans.

  2. 07/27/2014 18:19

    La setmana passada vaig escoltar un podcast de LODE on hi havia un especial sobre Stephen King i també deien que el primer és el més dur per entrar-hi. M’hi ficaré de nou, quan tingui una temporada tranquil·la per tornar-hi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: