Skip to content

EL PAÍS DELS CREPUSCLES, Sebastià Benassar

07/27/2014

Després de la lectura d’un parell de novel·les de terror d’autors nor-americans em venia de gust fer un canvi. Vaig anar a la biblioteca i em vaig fer amb aquesta obra curta i d’autor autòcton. El que em va atraure d’ella va ser sobretot la portada, una vila nevada i una trama negra amb assassinats pel mig.

Sebastià Bennasar proposa una història ambientada a la Vall de Boí, on el Tinent Jaume Fuster ha anat a impartir un curset als mossos d’esquadra de la zona. Un cop allí comencen a aparéixer un seguit de cadàvers en estranyes condicions. Tot sembla apuntar a que un veí de la zona ha decidit impartir justícia per si mateix.

La obra en qüestió m’ha durat un parell de dies entre mans. No arriba a les dues-centes pàgines i la seva lectura és àgil. Destacar que l’autor sap perfectament què vol contar i què és trivial per fer avançar l’acció. Molt a destacar els diàlegs, on no s’apunta qui parla en cada moment, però gràcies al seu saber fer et queda clar en tot moment. Com ja he escrit abans intenta no tornar la narració farragosa, això comporta que alguns personatges quedin un xic desdibuixats, com el mateix protagonista, del qual poc n’acabem sabent. També és curiós que moltes vegades el seu autor ens introdueix dins els pensaments dels personatges amb llargues parrafades que contrasten amb l’estil majoritària utilitzat durant la resta de pàgines. Molts apunts històrics que volen aportar un sentit crític sobre diferents camps (la relació entre l’home i la natura, els efectes col·laterals de la censura, què és just i què no,…). S’ha de reconèixer que tot i ser una trama més pròpia d’un thriller nord-americà, els assassins rituals aquí quasi no existeixen i menys amb aquesta productivitat aquí, li atorga un caire realista gràcies als diferents punts de vista dels personatges. Potser el que menys m’ha agradat ha sigut el final, resolt abruptament, i en que el culpable no apareix mencionat fins les últimes pàgines, que pot fer que sigui considerat un xic trampós.

El millor: plantejar una història d’assassinats deutor d’obres ianquis, però nostrat.

El pitjor: les reflexions i filosofades, incloses amb calçador, i el seu final un xic precipitat.

Nota: 7 sobre 10.

En resum: lectura agradable que pot servir de pont, o break, entre lectures més contundents.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: