Skip to content

HOMBRES FUERA DE SERIE, de Brett Martin

08/02/2014

Qui em coneix sabrà que no sóc seguidor, encara menys fan, de: Los Soprano, The Shield, The Wire, Deadwood ni Breaking Bad. Doncs què cony faig llegint un assaig sobre aquestes sèries? Doncs qui pensi això va equivocat. Aquest llibre en realitat explica com les sèries van entrar a la seva tercera edat d’or gràcies a un seguit de situacions, llargues d’explicar però molt ben contades per l’autor, i més concretament les personalitats dels seus creadors.

Aquesta època com aquí s’explica, només es pot comparar amb el nou cinema nord-americà dels 70’s, quan un seguit de joves directors va revolucionar el cinema. Si llavors vam tenir a Scorsese, Coppola, o més aviat Cimino i Bogdanovich, ara ens trobem amb els egos de:

David Chase, creador de Los Soprano: autor cinematogràfic frustrat i el primer en destapar el nou tipus de sèries per adults. Amant del cine d’Scorsese. Martiritzat per una mare dominant i oprimit per una industria, que tot i que li donava oportunitats, mai complia les seves expectatives.

David Simon, creador de The wire: periodista de raça, decepcionat amb tots els poders coneguts, des dels polítics fins a directors dels diaris. Després d’escriure un parell de novel·les va donar el salt a la gran pantalla intentant tocar les pilotes a tothom, inclús als caps de la cadena.

David Milch, creador de Deadwood: el tenia més experiència, i més farres, al damunt. Una barreja entre Charlie Sheen amb filosofades de Jodorowky. El caos fet persona volia fer una buddy movie policial amb agents romans a l’època de Crist. Al final va fer un western menyspreant tot el treball dels seus guionistes.

Shaw Ryan, creador de The shield: qui va saltar a una cadena diferent, FX, per fer el mateix que l’HBO. Agafava tots els referents de sèries de policies vistes fins llavors per aportar-hi realisme i mala baba.

Mathew Weiner, creador de Mad men: un fill de puta amb les idees clares. Deixeble de Chase i amb l’ambició de superar-lo. La seva manera de provocar era fer tot allò que en una sèrie no funciona: personatges desagradables, gent fumant i bevent, adulteri i sobretot un ritme lent fins matar la paciència dels espectadors. I la cosa ha funcionat.

Vince Gilligan, creador de Breaking Bad: amb amplia experiència, per exemple guionitzant Expediente-X, va parir la perversió de l’home fet a sí mateix. Li dediquen poques ratlles, però sembla la més bona persona de tots els comentats.

La lectura és molt interessant. Hi ha coses molt curioses que hi són relatades: com els showrunners van passar de ser simples mandats a autors amb aires de dictadors, veure com els guionistes eventuals pateixen al veure alterats els seus escrits, el testimonis dels actors destrossats al interpretar a personatges que pateixen per tots costats durant anys o de com l’11-S va despertar l’interès de l’audiència cap als antiherois.

Nota: 9 sobre 10.

El millor: que no té pèls a la llengua l’autor, si algú és un fill de puta ho explica i amb detalls de testimonis.

El pitjor: que moltes sèries es queden fora, potser no igual de importants però sí interessants. També llàstima que s’acabi en fa uns quants anys i noves produccions no hi tinguin cabuda.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: