Skip to content

PODRITS, de J O. Granés i Cortey

08/07/2014

Vet aquí un blockbuster. Pels que vagin perduts, un blockbuster són aquelles pel·lícules que s’estrenen normalment a l’estiu i que pretenen fer-nos passar a tots pel cinema, gaudir durant un parell d’hores amb una història simple, un parell d’escenes espectaculars i, segurament, oblidar-te de tot plegat uns dies després. No volen guanyar l’Òscar, només distreure’t i fer-te creure en lo impossible.

A Girona comencen a passar coses estranyes. El protagonista de l’aventura i els seus amics descobreixen que la ciutat viu una epidèmia zombi. Així doncs decideixen abandonar casa seva i anar en busca dels seus col·legues i parelles, tot aixafant cranis de “podrits” pel camí.

Com he dit, i segons el meu parer, es tracta d’un blockbuster. L’esquer és Girona+zombis. No hi ha més. O entres al joc o no, això ja és cosa teva.

El meu cor ha quedat dividit. M’ha semblat interessant gaudir d’una història “z” en un ambient que conec bé. Mentre llegia em situava amb facilitat, convertint-ho en tot un joc. Tenir tota la ciutat infestada de no-morts és una idea esbojarrada que atrapa. O sigui, que he picat l’esquer.

podritsQPerò el problema ha sigut el text. He pogut avançar ràpidament gràcies a aquells dos “caramalets”, però la història, personatge i estil narratiu i descriptiu m’han fallat. El detonant de l’epidèmia m’ha semblat vintage, més propi d’una pel·lícula de sèrie b dels 80’s. Això poc hagués important si simpatitzes amb el protagonistes i la seva lluita per la supervivència. Però no és així. Els personatges són plans, les seves accions i diàlegs intercanviables, el seu passat es resum en una pinzellada ràpida. Les seves reaccions moltes vegades són fora de lloc, a vegades per exagerades i a vegades per massa cerebrals. La manera de narrar tampoc m’ha semblat la més apropiada. L’acció avança a marxes forçades, i hagués vingut bé fer petites pauses i centrar-se en accions i conseqüències cada cert temps per dotar de més èpica a una història com aquesta. A vegades se’ns narren coses que haurien de ser dialogades, i al revés, tenim xerrades que no aporten res de nou. Que el protagonista narri els successos en primera persona i les accions paral·leles sigui un narrador omnipresent també descol·loca.

El final, per cert, queda obert. Desitjo que l’autor n’escrigui una segona part i que hagi mirat com pot perfeccionar el seu estil per escriure la novel·la definitiva de ciència ficció i terror gironina.

Pd: Una altra cosa que vull comentar és el preu. Crec que la obra és auto-editada i entenc que el preu sigui un xic més elevat de lo normal en el mercat; però pagar al voltant de 15 euros per unes 150 pàgines, que estan a punt de saltar després d’una primera lectura, és excessiu, crec jo

El millor: la proposta, zombis a Girona, carn d’Acocollona’t.

El pitjor: M’ha sobtat que en un text així d’irreverent ( amb força violència i drogues) no hi hagi una sola escena de sexe. I lo comentat, falta més fons per donar encara més força a la forma.

Anuncis
One Comment leave one →
  1. 08/08/2014 15:04

    Bones!

    Tenia moltes ganes de llegir algun comentari sobre aquest llibre, a veure si coincidia amb la meva primera impressió. Fa uns mesos em vaig baixar el primer capítol per l’amazon i, per dir-ho suaument, vaig trobar que era una narració molt amateur, com bé dius. També em feia gràcia que fos a Girona (zombis a Girona!) i per aquí em tenia guanyada, però no vaig trobar que el text es mereixés tota la lectura.

    Salutacions!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: