Skip to content

NEED FOR SPEED, Scott Waugh

08/16/2014

És innegable que la saga Fast & furious és deutora del videojoc Need for speed. Amb la febre del tuneig de cotxes va aparéixer el primer film de la franquícia, que tot i ser un èxit va anar baixant pistonada, pel que fa a recaptació, fins renéixer amb la quarta entrega que va marcar un nou tomb que la portat a convertir-se en tota una institució dins el món dels blockbusters. Ara fa res ha aparegut l’adaptació cinematogràfica oficial d’aquell joc de curses de cotxes i si ho ha fet, sens dubte, per aprofitar la tendència ascendent dels films de Toretto i companyia. Però el més curiós de tot és que el responsables d’aquest film han apostat alhora per distanciar-se intentant fer un film més deutor dels thrillers dels 70’s amb cotxes de per mig, Bullit al qual fa un homenatge, que per convertir-se en una pel·lícula testo-festival ( sóc un crack amb els jocs de paraules, eh). Sorprenent, oi? Jugada arriscada que ha suposat una bipolaritat en la seva entitat que un cop vista et deixa…deprimit.

"Jo volia ser Vin Diesel, i he acabt fent un rive."

“Jo volia ser Vin Diesel, i he acabt fent un rive.”

Lo bo: aquí hi ha un argument. No tot és anar lluir cotxe i anar cremant roda. Val, no inventa res, però intenta ser ordenada i conseqüent, tot i que alguna cosa se lis escapa. A més aposta per actors bons, que intenten transmetre amb més o menys fortuna, després concreto. També molt lloable intentar no utilitzar en excés de CGI a les persecucions. I no puc negar que el treball de direcció i foto està a un gran nivell.

Foto promocional on ja queda clar qui la palma de bon principi.

Foto promocional on ja queda clar qui la palma de bon principi.

Lo dolent: que intenta agradar a tothom. M’explico. És una aposta per la pausa amb tocs d’acció, buscant un públic madur. La protagonitzen joves, intentant guanyar el terreny als fans de la saga de la competència. També tenim de regal moments que pretenen fer riure, i sí, he dit “pretenen” ja que no m’ha fet cap tipus de gràcia. En resum, toca masses tecles. A Fast & furious mostren amb orgull el que són (cotxes guapos, paves de bon veure i homes amb bíceps igual de grans que els seus testicles). Aquí no saben si són carn o peix, quan en realitat són verdura. Aaron Paul potser és un bon actor (no sóc seguidor de Breaking bad) però aquí es dedica a fer cara d’estrenyit, poc més, i la seva actuació paupèrrima fa que et caigui en gràcia el seu rival, el malvat Dominic Cooper, que amb res ja se’l menja amb patates.

En resum, bona producció però mancada d’ànima, factor clau que ha aconseguit consagrar a Vin Diesel i Walker com a guanyadors d’aquesta cursa.

Nota: 6 sobre 10.

"Hola, sóc Dominic Cooper i no he pogut ser el prota de la pel·lícula degut a que no tinc cara de Mr. Potato. A la vida real jo em follaria a la teva xicota i l'altre li pagaria les Fanta's."

“Hola, sóc Dominic Cooper i no he pogut ser el prota de la pel·lícula degut a que no tinc cara de Mr. Potato. A la vida real jo em follaria a la teva xicota i l’altre li pagaria les Fanta’s.”

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: