Skip to content

GUARDIANES DE LA GALAXIA, de James Gunn

08/19/2014

Ull, us trobareu alguna cosa semblant a un SPOILER, però res que us destripi la pel·lícula. Escric això per si de cas algú se l’agafa amb paper de fumar.

Seré sincer, durant bona part del llargmetratge em vaig sentir decepcionat. I no negaré que en part la culpa és meva, o dels fans, o de la pròpia Marvel…no ho sé. M’esperava la pel·lícula de l’any, i tot i que la competència de moment és fluixa, no crec que acabi siguent-ho. Tot i que he volgut evitar força la campanya promocional vaig mamar-ne el suficient per esperar un film rodó quan, en realitat , el més lògic, era esperar un molt bon film, com ha sigut finalment. M’esperava a Lindsay Loahn quan m’he trobat a la típica sueca d’estiueig a la costa, que després d’un parell de copes ha acceptat intimar amb mi. Tampoc em queixaré, la veritat.

Peter Quill és un lladre espacial que va darrera d’un objecte que sembla tenir un poder descomunal. D’això se n’adona quan intenta vendre-la i descobrir que mitja galàxia la busca, alguns per fer diners i alguns per acabar amb tot al seu pas. Amb l’ajut d’uns col·laboradors singulars decidirà evitar que caigui en males mans amb el seguit d’aventures que això comporta.

Aquesta imatge és tota l'èpica que us trobareu.

Aquesta imatge és tota l’èpica que us trobareu.

Primer de tot felicitar als seus responsables. Primer a Marvel per decidir-se a adaptar un còmic força desconegut, tot i que tontos no són, això significava menys expectatives, més màniga ampla i una oportunitat d’or per ampliar el seu univers cinematogràfic amb llibertat absoluta. I si no la vols veure ja que no hi surt el Capi ni Iron-man et fas fotre ja que després no entendràs una merda de les següents pel·lícules de la productora. Al igual que amb les seves col·leccions de còmics.

També l’enhorabona a James Gunn, que li ha sortit de puta mare la jugada. Ha saltat de la sèrie b a fer un blockbuster amb poques passes. La història li ha servit d’excusa per fer el que li ha sortit de la xorra i amés clicar l’ullet a tots els que van créixer als 80’s, fans de les space operas i milions de nerds més, com ell.

Però deixem de llepar-nos les polles.

-Jacint, has escrit a l’inici que bona part de la pel·lícula et vas sentir decepcionat. Volem saber-ne els motius.

Doncs aquí la llista de coses que m’han fallat.

La Roja de l'espai exterior.

La Roja de l’espai exterior.

No es tracta d’una space opera: ara que tots estem amb la tita dura esperant les noves entregues d’Star Wars pensàvem que això podria ser un aperitiu de nivell. Tot apuntava cap aquí quan en realitat és un thriller de robatoris.

-Però què dius, boig!

Sí, sí, amics, aquí tenim una pel·lícula de robatoris, no una space opera. Qui vulgui que es fixi amb l’estructura. Les proves: un grup expert en diferents camps que uneixen forces per fer-se amb un objecte valuós, que juguen a diferents bandes i que fins i tot planegen com escapar-se d’una presó d’alta seguretat. Que sí, que surten naus espacials i planetes, però és deutora d’una estructura que poc té a veure amb Star wars o Flash Gordon.

Tú antes molabas: això vaig pensar durant tot el film. I em refereixo a dos personatges en concret: Mapache Cohete i Gamora. Tot i que en els tràilers semblaven convertir-se en mítics a l’hora de la veritat no han complert les expectatives. En Rocket sempre es queda a mig gas amb el seu humor, personatge més maco que simpàtic, i la Zoe Saldana continua igual que sempre, personatge fred que vol anar de dura però que en cap moment cau en gràcia, com ja vam veure a Avatar i Star trek. Groot i StarLord funcionen, brillen unes quantes vegades però no queden gravats a la memòria. Però el gran tapat, el Munir de la cinta, és Dave Bautista amb el seu Drax. He descobert un actor que amb quatre frases i la seva expressivitat aconsegueix més profunditat i empatia que tota la resta junts.

El putu amo.

El putu amo.

Aquí sobra de tot: amb un inici molt alt, comiat de la mare i homenatge a Indiana Jones, passem a una baixada d’interès gradual que es plasma en tot el nus. Sobrem malvats, alguns aporten una merda a la història, i perfilar millor els realment importants. Un malvat carismàtic hauria aconseguit crear més tensió, però en tot moment saps que el dolent de torn és tan dolent que acabarà perdent. Sobren minuts i cal potenciar els punts forts.

Fer l’humor: no nego que la pel·lícula n’està farcida, però es queda a mig gas. Com diria qualsevol fill de veí: “tiene puntazos”, però això no és suficient. No sé si es culpa de Gunn o Marvel i les seves tisores, però no acaben de trobar el to. Rius quatre vegades, ho he comptat, i la resta et dediques a somriure. No està malament, però hi encaixava alguna perla més que podia pujar-la de nivell per rascar el pòdium de les cult movies.

Èpica: falta èpica no forçada. Aquí no la creen, ens la vénen. Ens forcen a creure que hi ha èpica, i no n’hi ha. Hi ha aventures i fins i tot emoció, però no èpica. Pots ajuntar els personatges caminant a càmera lenta cap a l’espectador amb música solemne, però no és suficient. L’èpica s’aconsegueix s’enfronta a reptes interiors i exteriors i l’únic que acompleix tals requisits és Drax. D’aquí que digui que és el millor personatge del film. Evoluciona coma persona, descobreix que el seu objectiu el cega d’ira i acaba descobrint que fent força amb els demés, i amb més cervell que força, pot aconseguir la seva meta.

O de com una escena mítica del tràiler en realitat no figura a la pel·lícula. Marvel comença a vendre fum.

O de com una escena mítica del tràiler en realitat no figura a la pel·lícula. Marvel comença a vendre fum.

Però escoltin, que ja dec haver cabrejat a milions de persones amb unes poques paraules, admeto que és un bon film. Notable, que no excel·lent. M’ha agradat el disseny de les naus. El vestuari em sembla aconseguit, no el maquillatge. L’score és bo, no així algunes dels hits dels 80’s, ficats amb calçador. Més que acceptables efectes digitals. Algunes pensades de guió són molt grans, no així la direcció en algunes escenes d’acció. I per damunt de tot, és un gran prova de foc de cares a una nova entrega, gràcies a un magnífic final, el millor d’un film Marvel fins aquest. Llàstima que la hora i mitja abans no hagi tingut aquest nivell.

El millor: Drax i el potencial a explotar en una més que possible segona part.

El pitjor: la concreció, vol tocar masses pals sense saber quin serà el bo.

Nota: 8’5 sobre 10.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: