Skip to content

THE AMAZING SIDER-MAN 2: EL PODER DE ELECTRO, de Marc Webb

08/24/2014

Segona vegada que m’enfronta a aquesta pel·lícula, i en aquest cas en surto com a vencedor. El primer assalt va ser fallit per culpa d’una agenda apretada i el cap espès. Però en aquesta ocasió he pujat al ring fresc com una flor i amb ganes de gresca.

"Que no hi ha tercera part? Però la cobro igual, no?"

“Que no hi ha tercera part? Però la cobro igual, no?”

Aquesta segona entrega del reboot m’ha semblat satisfactòria. La primera trilogia parida per Sam Raimi mai ha sigut la meva devoció, tot i que admeto que la segona estava molt bé, i per això tampoc vaig tenir prejudicis contra un rentat de cara, per molt precipitat que fos. Webb va tenir un doble repte en el seu primer intent del qual va sortir amb alguns blaus i demés ferides. Primer es tractava d’estar al nivell del director d’Evil dead, i per altra banda, afrontar el seu primer blockbuster com a director. El film tenia les seves mancances, un malvat que no acabava de quallar i una edició xusquera, però no se la pot considerar una mala pel·lícula. Ara arriba la segona oportunitat i el director sembla haver après dels seus errors i haver-los llimat.

Aquí tenim un film molt més ambiciós, sens dubte. Més malvats, més trama i més espectacularitat. Però resulta que aquest tres factors acaben sent els menys important de tot plegat. Sabent de la bona química de la parelleta protagonista s’explota el component sentimental amb encert, tocant el drama amorós adolescent amb bona mà, sense mai caure en el ridícul. Potser es forcen algunes situacions, però en general és força plausible aquest plot en concret i les reaccions dels seus personatges, en bona part gràcies als actors. Els altres punts, més fluixos, repassats a continuació:

Swik!

Swik!

Malvats: de millor a pitjor. Rino, personatge simpàtic, amb un bon rentat de cara, que dota al film d’un gran inici i final. Esperpèntic, però just al tractar-se d’un personatge quasi anecdòtic. Electro, un bon desenvolupament inicial que acaba caient en tòpics. El seu aspecte, massa fantàstic fins i tot en una pel·lícula així, tampoc ajuda gaire. El Duende Verde, tot i que Harry Osborn té un rerefons interessant acaba fent un esprint final que li fa perdre pes. Encara queden anys fins que algú sàpiga traslladar a la gran pantalla al gran enemic de l’Spidey.

Trama: apunta més cap al thriller que a la aventura pura i dura. En algunes ocasions funciona, la segona entrega del Capità Amèrica, i aquí no gaire. S’intenta connectar com sigui a tots els personatges (Oscorp és el nou Kevin Bacon) i fins cert punt es torna redundant aquest factor. Entenc la intenció, però no accepto la forma. Ometre alguns punts hauria alleugerat el metratge dotat de més dinamisme al film.

Espectacularitat: bandeja d’una banda a una altra. El nivell de producció és elevat, però en algunes ocasions se lis escapa de les mans. La batalla enmig de Nova York entre Electro i Spidey, sembla forçada per acontentar als fans que busquen més acció, és normaleta, però no té cap moment memorable. En canvi la batalla final entre els dos malvats i el protagonista és un despropòsit absolut degut a l’excés de CGI que et fa desconnectar, només la tragèdia final aporta algun punt interessant a tot plegat. Per mi, la persecució inicial, és el moment més compensat, amb força i dinamisme constant. Llàstima que es produeixi a l’inici i et quedis amb ganes de més.

Tres tristes tigres.

Tres tristes tigres.

A destacar la bona mà del director combinant moments més dramàtics amb apunts humorístics característics del personatge. Primer cop que sento a la ciutat de Nova York com un personatge més. Molt a favor d’aquest Tia May.

En resum, un bon film d’entreteniment del qual perilla la tercera entrega, que si seguís aquest camí ascendent podria ser molt interessant.

El millor: Garfield i Stone, personatges vius i que tot i sofrir alguna modificació respecte el còmic mantenen l’essència.

El pitjor: la mania de voler satisfer a l’espectador amb espectacularitat excessiva per se. A Transformers hi té sentit, aquí no gaire.

Nota: 8 sobre 10.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: