Skip to content

GODZILLA, de Gareth Edwards

08/30/2014

El meu primer contacte amb aquest monstre japonès va ser amb Arale. A la sèrie de dibuixos apareixia aquest acompanyat de Gamera fent poc més que de extres. Però va ser el 1997 quan vaig prendre consciència del personatge i tot el seu significat. Aprofitant l’estrena de la primera versió americana el Canal 33 va fer un cicle amb tots els films de la saga original del personatge. Em vaig veure totes les pel·lícules i com que per aquell temps Internet quasi ni existia em vaig comprar el llibre d’Angel Sala dedicat al personatge. Em vaig convertir en fan absolut del sauri gegant. Ja amb el blockbuster estrenat, que em sembla deutora del seu temps i un entreteniment més que correcte, vaig esperar durant anys una segona part. Però Hollywood ha decidit que millor fer un reboot i tornar a començar. La idea no és dolenta, els efectes digitals han millorat molt, però a la hora de la veritat…

Un parell d’insectes gegants que s’alimenten de la radiació tenen ganes de procrear i decideixen fer-ho enmig de Manhattan. Fart del merder que munten, i segurament amb molta enveja al damunt, un tal Godzilla decideix parar-lis els peus.

401320

Ai, Nolan, mira que has fet mal als blockbusters. Aquesta paraula utilitzada per denominar a films que es solen estrenar a l’estiu i amb ganes de petar-ho fort a la taquilla cada vegada més s’allunya del seu propòsit original, entretenir al públic amb espectacularitat simpàtica, per voler passar a ocupar les portades de la Dirigido por… Cada vegades més tenim que trobar-nos amb plots dignes de divertimentos convertits en films foscos i en intents fallits d’introspecció que pretesament volen dotar de credibilitat a la història. Ho hem patit amb Batman, el reboot de la saga El planeta de los simios i ara toca violar a Godzilla. Aquest film en concret deixa ben clar on falla aquesta tendència.

958880_085

Primer de tot, per impossible que sigui tot plegat s’ha d’intentar fer-ho realista. Apostant per personatges soferts, només, però, no s’aconsegueix. Aquí el nostre heroi en menys de mitja hora perd als seus pares per culpa de besties gegants i descobrim que ara que ha format la seva pròpia família també les passarà putes. A més té la virtut “McLane”, o sigui, sempre estar en el lloc equivocat en el pitjor moment. Aquí això està forçat per poder acompanyar-lo sempre en els moments crucials de la trama per molt inversemblant que la seva presència hi sigui. Si ell és militar, i a més especialista en bombes, la seva muller és infermera, que així veiem escenes de patiment a l’hospital on treballa. Joder, quan casualitat, no? A més en un film que vol dotar a tot de versemblança. Toca’t els ous. Val, creiem cegament en aquest munt d’absurditats i saltem a un altre punt que balla més que un jove fins el cul d’speed la nit de cap d’any. Als militars lis és complicat seguir la pista a tres monstres gegants i radioactius, només donen amb ells quan ja estan destruint una ciutat o similar. Ah, i per cert, tothom pot estar al costat de monstres radioactius, que s’alimenten de l’energia nuclear, però cap humà en pateix les conseqüències. Curiós.

godzilla-12

I així funciona tot en aquesta pel·lícula. Escenes de gent xerrant obvietats, escenes espectaculars on no es veu una merda ja que tot és fosc i que quan comença una batalla saltem un altre lloc. Tot allò que va fer Spielberg amb Tiburón però més gran i mal fet.

Que com he aguantat dues hores davant la pantalla? Doncs gràcies al treball de foto, la banda sonora i Watanabe, qui pot explicar acudits de Jaimito però et fa l’efecte que recita Hamlet.

En resum, una merda.

Nota: 5’5 sobre 10.

Godzilla-Bryan-Cranston-Aaron-Taylor-Johnson-586x439

Anuncis
2 comentaris leave one →
  1. 08/30/2014 10:32

    Es San Francisco y Hawaii, no Manhattan…
    pero sí, me ha parecido una cutrez lo de los insectos para aparearse.. :(
    me mola ese foundfootage retocado de las bombas atómicas y los monstruos.
    Y sí, media peli es una pantalla en negro :/

    • 08/30/2014 14:08

      Ostres, doncs m’he equivocat amb lo de Manhattan. A mi hi ha tantes coses que no m’han agradat que no sabia ni per on començar. Lo dels crèdits inicials està bé, però crec que un xic mal fets.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: