Skip to content

EL ASESINATO COMO DIVERSIÓN, de Fredric Brown

09/04/2014

EL_ASE~1Segueixo amb la lectura de la col·lecció “Grandes clásicos de la novela negra”. En aquesta ocasió vaig apostar per l’atraient portada d’aquest títol: una calavera humana amb un barret de Pare Noel. Sí, sóc així de simple.

Un guionista de radio-novel·les decideix emprendre un projecte personal: escriure un seguit d’històries per ràdio amb assassinats originals i amb suficients pistes perquè els seus oients descobreixin l’assassí. Abans de poder presentar la idea al seu cap resulta que aquest és assassinat tal qual es relata en un d’aquests textos. La policia li seguirà la pista pensant que l’escriptor n’és el culpable, i ell no sap si veritablement ha sigut ell després de tantes nits de borratxera de les quals no en recorda res. Embolica que fa fort.

El plantejament és molt més que interessant. Tot i que la idea de que un autor vegi com el que escriu acaba succeint no és nou, però 28147247combinar-ho amb molt de sentit de l’humor li atorgo un punt fresc. Els diàlegs del protagonista amb els diferents bàrmans són absolutament delirants/deliciosos, les turques que es pilla desperten més d’un somriure per la seva familiaritat i les poques ganes de treballar és un reflex exacte de tots els “currantes” del món mundial. Però tota l’acumulació de virtuts no fa que hi trobem un gran problema: la desdiria. El protagonista s’arrastra per la trama sense fer més que veure i xerrar. Tot i que l’acusen d’assassinat, la gent del seu voltant no para de morir i tota la seva vida se’n pot anar a la merda per simplement escriure unes quantes pàgines sembla importar-li ben poc. Es tracta d’una història de misteri, amb morts, i estaria bé que l’escriptor intentés investigar un xic, moure’s. Però no, no hi ha manera. El pitjor de tot és que quan s’hi fica, a poques pàgines del final, no tarda res en treure el desentrellat de tot plegat. Veure en pràctica les seves dots detectivesques i que no les ha volgut utilitzar fins aquells moment desespera.

En resum, l’escriptor és una artista, però en el cas del protagonista n’hi ha per inflar-li la cara de bufes.

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: