Skip to content

SIN CITY: UNA DAMA POR LA QUE MATAR

10/05/2014

Nou anys després arriba la seqüela d’aquell film en blanc i negre sorgit del còmic de Frank Miller, que l’autor mateix va adaptar per la gran pantalla amb Robert Rodríguez. Aquell hit, visualment potent però de contingut dispers, reviu amb noves cares al cartell però amb les mateixes virtuts i defectes, augmentats, que li han atorgat un sonat fracàs a als cines d’EEUU i encara a l’espera de que arribi a casa nostra.SinCity2JosephGordon-LevittLSTheWeinsteinCo

article-2718269-20503BC900000578-260_634x966Sin City, on cada ciutadà viu una aventura encara més increïble que la del seu veí. Aquí les històries d’una femme fatale capaç d’hipnotitzar als homes, un jugador incansable i una ballarina d’striptease amb ganes de venjança es creuen per formar un mosaic representatiu de la ciutat del pecat.

La primera entrega, per a servidor, ni fu ni fa. Visualment era atractiva, però a partir d’allà tot era un bluf. Les històries pulp, a les que Miller vol fer un homenatge, tenen els seus pros i contres. Són divertides i desperts els nostres instints més baixos (sexe i violència, en concret) però alhora totes queden tallades pel mateix patró; per tornar-les a contar s’ha de saber partir d’allà per fer un pas més endavant. Allà no ho va aconseguir i aquí tampoc.

La pel·lícula no flueix, en bona part per culpa d’un muntatge entrecreuat. La única història on funciona mínimament tot és gràcies a ser lineal i la presència (i pits, és innegable) d’Eva Green. L’apartat dedicat a Jessica Alba, on s’auto tortura a cada segon, és summament avorrit, i ni Mickey Rourke aconsegueix aportar-hi un xic d’interès. L’aventura de Joshep Gordon-Levitt entreté, sense més, gràcies al magnetisme de l’autor. Les veus en off contant ho tornen tot agònic, em pregunto quants cigalons es van fotre per fer aquestes veus impostades i agradables com rascar una pissarra amb els ungles.

images

Cinc coses a destacar del film:

  • La mirada d’Eva Green.
  • La veu d’Eva Green; les dues.
  • Els vestidets que llueix Eva Green.
  • Els pits d’Eva Green.
  • E-V-A G-R-E-E-N.

El pitjor: que una idea simpàtic es deixi perdre fins acabar en un avorriment torturador.

Nota: 6 sobre 10.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: