Skip to content

INFILTRADOS EN LA UNIVERSIDAD

10/09/2014

Fa cosa de dos anys es va estrenar Infiltrados en clase. En un principi es tractava d’una adaptació a a la gran pantalla de la sèrie dels 90’s 21 Jump Street, un dels primers treballs de Johnny Depp, però a l’hora de la veritat ens vam trobar amb una de les comèdies de l’any i, de pas, un reflexió sobre com ha evolucionat el cinema d’acció i com funciona la industria de Hollywood actualment. Ningú donava un duro per ella. Es va convertir en un dels sleepers de l’any. Ara arriba una segona part.

22 Jump Street Movie

Hill i Tatum tornen a infiltrar-se, ara a una universitat, per de nou descobrir qui trafica amb drogues. Tot i la seva edat hauran de fer-se passar per alumnes, guanyar-se la confiança dels companys i atrapar al camell de torn. Però qui hagi vist la primera sap que això és el menys important de tot plegat.

COL_BILL_TEMPLATE_14

Encara no sé si aquest film és una paròdia del gènere d’acció, de les relacions de parella o de com funcionen les grans produccions a Hollywood, però dedica cert temps a cada tema amb molt bona punteria, i també puteria. Hill i Tatum funcionen de meravella formant parella, el grassonet simpàtic i el guapo quadrat de tota la vida, els dos dominen el tempo i saben exactament com reaccionar a cada moment, donant més profunditat del que és habitual en productes comercials com aquest. També tenim diàlegs farcits de metallenguatge: són conscients que la primera aventura va ser un èxit sorpresa, que en aquesta ocasió han de fer el mateix però diferent, tenen clar que s’ha acabat el pressupost en una escena d’acció i intenten jugar amb el fora de pla,… El malvat de torn, un habitual en aquests papers, sap que els temps han canviat i es lamenta que ja res és com era.

22-Jump-Street-5

Com queda clar aquesta pel·lícula es pot llegir en diferents capes, cosa que tampoc és cap novetat, però el cert és que és força complicat que funcioni a tots nivells. Que els directors siguin els mateixos que LEGO, la película, Lluvia de albóndigas i la primera part d’aquest mateix film no és casual.

El millor: sap quina tecla tocar a cada moment per divertir, combinant l’acció i l’humor i la reflexió amb encert.

El pitjor: que a vegades volen fer patent amb tanta insistència que se’n carden d’ells mateixos que satura. Però es tracta d’un mal menor.

Nota: 8’5 sobre 10.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: