Skip to content

HORNS (CUERNOS)

10/12/2014

Per fi el fill d’Stephen King salta a la gran pantalla. Després de tres novel·les i un llibre de relats Hollywood ha decidit donar-li una oportunitat i veure si es pot convertir en un mina la qual explotar com és el seu progenitor. Si el pare va explotar amb Carrie i la visió de Brian De Palma aquí el responsable és Alexandra Aja, un dels directors de gènere més destacats dels últims anys.

daniel-radcliffe-in-horns-movie-wallpaper

La jove Merrin apareix morta enmig del bosc. Tot el poble assenyala al seu xicot, Ignatius, com a culpable abans de que s’esclareixi tot plegat. No és suficient problema tenir a tothom en contra que el pobre noi, un matí qualsevol, es desperta amb un parell de banyes, literalment.

Quan va aparèixer la novel·la vaig tardar entre poc i res en comprar-me-la i llegir-la. Tot i que El traje del muerto començava fort i s’anava desinflant i el seu recull de relats, Fantasmas, tenia molt altibaixos tenia clar que s’havia de seguir la pista a Joe Hill. Cuernos em va demostrar que no m’equivocava. L’obra és més estable, no perd ritme, i el protagonista empatitza amb el lector ràpidament. La història és original, les situacions (dins la fantasia) són versemblants i al acabar la seva lectura et fa pensar en qüestions morals sense haver rebut un sermó. Però no vull enganyar a ningú, també contenia els seus inconvenients, entre ells els seus flashbacks, que ocupaven un xic massa, i un final que et deixa un xic decepcionat. Curiosament errors constants, també, a l’obra del seu pare, Stephen King.

horns

Aquesta adaptació és molt fidel a la novel·la. Repeteix les virtuts i defectes que conté el llibre, ni més ni menys. Però el gran problema que hi he detectat és l’error de càsting. Tot i Daniel Radcliffe és un gran actor, més enllà de Harry Potter, aquí no acaba d’encaixar tot i que ho intenta constantment. Curiosament no parava de venir-me al cap com hauria funcionat el film amb el seu protagonista pensat inicialment: Shia LaBeouf (Tranformers). És més, amb Shia de prota m’hauria encaixat perfectament Radcliffe fent el personatge de Max Minghella, amic i advocat del protagonista. Deixant de banda qüestions de repartiment, també comentar que Aja sembla actuar a mig gas en aquesta ocasió. Tot i que juga amb la tècnica unes quantes vegades i deixa caure algun punt de gore no acaba d’aportar l’humor negre que necessita la cinta al tractar un tema així d’impossible. Millor és, sens dubte, el seu repartiment de secundaris, entre ells: Juno Temple, David Morse i Heather Graham, que aportem molt de verisme i humanitat a la història.

Horns-movie

En resum: un bon intent, que no acaba de funcionar al tractar-se d’una història així de singular per la qual el seu director no sap cap a on tirar.

El millor: la originalitat de la proposta.

El pitjor: falta algú amb les idees clares dirigint tot plegat.

Nota: 6 sobre 10.

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: