Skip to content

TORRENTE 5: OPERACIÓN EUROVEGAS

10/16/2014

I ja en van cinc, ni més ni menys. I si la taquilla segueix acompanyant, que sembla que sí, és més que provable que n’aparegui una sisena. I tot i que molts s’estirin dels cabells em sembla una fantàstica notícia. Però anem per aquesta i després parlem del fenomen Torrente.

Torrente surt de la presó i es troba amb una Espanya molt diferent a la que coneixia abans d’entrar: Catalunya s’ha independitzat i juga la final del Mundial amb Argentina, s’ha construït Eurovegas però amb #marcaEspaña, ha sortit de l’Unió Europea i a més han tornat les antigues “noves” pessetes,… total, fart del panorama decideix revelar-se i convertir-se un fora de la llei. Com? Atracant un casino. Però per aconseguir-ho haurà de reunir un grup de professionals al seu nivell.

He rigut? Sí. Tècnicament és impecable, els efectes digitals compleixen, els cameos desperten somriures i riures, no t’avorreixes en cap moment,… i així, anant repassant, t’adones que si li falla alguna cosa només és la manca d’originalitat de la proposta, però ja saps al que vas i per això repeteixes, no?

1_9fmw

Com comentava abans, no entenc els atacs que rep aquesta pel·lícula. No enganya a ningú, ni ho pretén. És més, aquesta saga té un seguit de virtuts que manquen a la resta de pel·lícules fetes aquí. Vet aquí cinc bons motius, com entregues té per, com a mínim, respectar les aventures d’aquest personatge.

Sap com connectar amb el públic: conec el cas d’un amic, el qual el seu pare no va mai al cinema. Només hi ha una excepció que trenca aquesta regla: quan s’estrena una nova de Torrente. Ni blockbusters, ni drames guanyadors d’Òscar, ni cap punyeta llepafils: Torrente. Santiago Segura s’ho passa bé fent allò que li agrada, el cinema, i la gent li dóna suport sempre. Com se’ls guanya? Ficant-se en el seu lloc. Cameos, acció, sexe, humor,…tot ben combinat en menys de dues hores. I com que està orgullós del que pareix en sap fer publicitat com cap altre anat a tots els programes de televisió i ràdios possibles, ocupant portades de revistes i deixant que els seus cameos famosos es passegin a tots llocs comentant feliços la seva aparició en el film. Brillant.

És cinema en estat pur: en una entrevista recent preguntaven a Segura si no estava fart de fer sempre el mateix. Amb altres paraules va respondre que no, que a cada nova entrega s’ha reinventat, mantenint el personatge i estil personal, però adoptant un gènere o film en qüestió. La primera bevia de Berlanga i Azcona, la segona era un versió de James Bond, la tercera era una (per)versió de El guardaespaldas, la quarta assaltava el gènere carcel·lari i en aquesta última una versió de Ocean’s eleven. A banda d’això sempre es despenja amb un picada d’ullet a d’altres films. És un cinèfil que ha realitzat el seu somni.

30

El millor retrat de la societat: dintre d’uns anys, ja potser amb Segura amb bastó i dentadura postissa, ens donarem compte que aquesta saga és el millor reflex d’aquesta època. Si en el primer film vèiem els primers signes de bonança del país i com afectava la immigració en aquest últim descobrim com la resta del món s’ha adonat de lo patètics que són i els deixen de banda. Pel mig també s’ha parlat del ridícul d’Espanya davant d’Europa, de la corrupció política i, fins i tot, de fenòmens socials com Gran Hermano, Operación Triunfo o els youtubers com a noves estrelles.

L’acabat: una comèdia burra? Potser sí, però Segura ha demostrat entrega darrera entrega que sap com fer, tècnicament, bones pel·lícules, superant-se a cada nou intent. Amb un pressupost que no arriba ni pel catering d’un film de Hollywood aquest senyor ha mimat sempre la fotografia (que es mereix un Goya JA en aquesta entrega), ha realitzat persecucions dignes del cinema ianqui i un so nét i polit mai vist fins ara aquí. Però la gent només es queda amb que hi surten Paquirrín i Jesulín.

Santiago Segura: així, tal qual. Algú em pot dir un altre director, guionista i actor que hagi realitzat sis pel·lícules i totes elles hagin funcionat en taquilla? El més semblant seria Woody Allen, i poques vegades ha tret gaire benefici econòmic. Un home orquestra que fa les coses amb molt de cap i bon gust. N’estic segur que aquest senyor, dintre molts anys, farà un film allunyat de la saga que guanyarà molts premis, que la crítica haurà de callar-se la boca i que serà l’orgull del país que l’ha parit. Hi ha més cinema a l’ungla del dit petit del seu peu esquerra que en tota la filmografia junta d’aquell director estràbic i l’estrafolari del cardat junts.

Torrente_5_Operaci_n_Eurovegas-241259676-large

El millor: la nova versió del “¿nos hacemos unas pajillas”, hilarant.

El pitjor: saber cap a on van els trets amb molta antelació.

Nota: 9 sobre 10.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: