Skip to content

TORTUGAS NINJA

10/19/2014

Quan es va saber que Michael Bay estava pensant en produir una nova pel·lícula de Les tortugues ninja molt es van estirar dels cabells. Per acabar-ho d’adobar es va rumorejar, i filtrar un guió, on aquestes abandonaven el seu origen mutant per esdevenir aliens. Finalment va aparèixer el primer tràiler on els herois de mitja closca teníem més aspecte de negre del Bronx que d’adolescents versats en l’art del ninjitsu. Ningú donava un duro pel film. De moment ja acumula uns 350 milions de dòlars i està plantejada una seqüela. Mai donis per morta a una tortuga,

Manhattan viu terroritzada pel Clan del Peu, un grup de mal-cuats que causa el caos per allà on passa sense que les forces de l’ordre hi puguin fer res. Només un misteriós justicier sembla capaç de plantar-lis cara. La periodista April O’Neil segueix la pista a aquest heroi que viu entre les ombres descobrint que en realitat són quatre tortugues mutants adolescents ninja: Raphael, Michellangello, Leonardo i Donatello.

29394

Les tortugues ninja és un fenomen singular, irrepetible. Sorgits del còmic underground, i pensat com una paròdia de l’imaginari de Frank Miller, va esdevenir una moda popular i de masses gràcies a la sèrie d’animació infantil que va emetre durant una dècada l’ABC. La culminació va esdevenir amb el film d’imatge real produït per New Line i estrenat el 1989. Les disfresses dissenyades per Jim Henson, un guió contingut i efectiu i un desplagament de lluites marcials molt ben realitzades va convertir-se en tot un èxit, inesperat, que va donar llum a dues seqüeles directes més.

I arribem a l’actualitat. Després d’uns quants fracassos (la sèrie d’imatge real patètica, una sèrie d’animació del 2007 que no va acabar de funcionar i un film d’animació que va passar sense pena ni glòria) el poder tortuga ha resorgit amb força degut a la (genial) sèrie d’animació de Nickelodeon que ha atrapat noves generacions de fans. El film que s’acaba d’estrenar a les nostres pantalles no fa més que confirmar que després de 30 anys el fenòmen segueix viu i amb força.

Servidor no les tenia totes. Els rumors que apuntàvem a una perversió del canon, els tràilers i les primeres crítiques em feien témer el pitjor. Quan vaig entrar a la sala del cinema, rodejat de papes i mames acompanyant als seus reietons menuts, i es van apagar les llums la moneda encara estava a l’aire. Emocionat però, alhora, cagat per emportar-me una decepció.

Dues hores després, amb la cançó dels crèdits finals ressonant a la meva esquena, vaig respirar tranquil. Tenim tortugues ninja per estona.

megan-fox-teenage-mutant-ninja-turles-1-paramount

A grans trets han actualitzat l’imatge respectant l’essència. Segueix l’estil marcat per Transformers, però amb un xic més de cura pels personatges i la història alhora que aposta per l’espectacularitat. Acudits (bons i dolents), escenes d’acció espaterrants i un disseny visual cuidat. No es pot demanar més a una premissa impossible com aquesta.

Però anem a fer un repàs a tots els punts més destacats de la pel·lícula.

L’essència: tranquils, és la història de sempre amb un rentat de cara: quatre tortugues mutants adolescents educades en el ninjitsu per una rata s’enfronten a un malvat japonès vestit amb una armadura. El suposat origen alien que s’havia rumorejat és un petit apunt, concretament sobre l’origen dels mocs verds. És cert que hi ha algunes diferències, mínimes i insubstancials, que difereixen del còmic, però això ha passat amb cada nova versió que se n’ha fet.

L’argument: a grans trets recorda, molt, al del primer film en imatge real: el Clan del Peu fent de les seves per la ciutat i els 4 herois plantant-lis la cara. Tot i que pla mestre dels dolents difereix en l’objectiu final, aquí és molt més espectacular, la resta segueix les passes de la seva predecessora. És més, els seus responsables, agafen detalls de les diferents adaptacions cosa que pot acontentar a un radi més gran de seguidors.

TMNT

Les tortugues: la més grans diferència amb altres encarnacions passa per l’aspecte físic. Aquí les quatre tortugues són armaris empotrats que llueixen un mix entre elements d’estètica ninja i gadgets dels nous temps, com per exemple Donatello amb ulleres de geek enganxades amb cinta adhesiva. També cal comentar que els seus moviments i manera d’expressar-se pot recordar a negrots raperos, ben cert, però queda plenament justificat. Aquí suposadament van néixer a finals dels norantes, i la moda més estesa durant aquests anys ha sigut el rap i xuleria del Bronx, així que fins cert punts té la seva lògica. Pel que fa al seu art ninja no pot decepcionar gens ni mica, la tècnica en l’animació de captura de moviments lis atorga molt realisme i les escenes de lluita són extraodinàries. Potser es podria haver dedicat més temps a explorar les diferents personalitats, però han preferit mantenir un ritme alt a la història i ja hi haurà temps en futures seqüeles per explotar-ho. Tot i que això sí, Raphael torna a ser-ne un dels més destacats amb els seus aires de outsider.

Els humans: April O’Neil troba en Megan Fox una gran encarnació, la única pega és que l’actriu s’ha omplert la cara de botox i la seva expressió facial és més reduïda que un roc deprimit. Aquí els responsables són intel·ligents i a banda de treure suc del seu físic delectant a tots els “papis” amb molt instants dedicats al seu fantàstic cul també fan conya al respecte explicant que ningú se la pren seriosament com a periodista per culpa de la seva cara, i resta del cos, maca. Will Arnett compleix com a càmera graciós i amb ganes de mullar el xurro, cosa complicada, ja que voreja convertir-se en el secundari massa simpàtic que acaba fent-se pesat. Pel que fa el malvat de torn, no desvetllaré qui és, compleix amb escreix, per poc que faci, amb el seu rostre, ja transmet mal rotllo.

Ritme: costa uns quinze minuts arrencar. Després d’una intro animada, que no aporta absolutament res, comencem a seguir la pista al què passa pels carrers junt a l’April. Fins passat un quart d’hora no veiem als autèntics protagonistes de la funció intentant creant misteri, cosa que no s’aconsegueix, ja que durant mesos la campanya publicitària del film i tot el merchandising ha fet que ens sabem de memòria el seu aspecte. A partir de llavors, amb tothom presentat, comença l’aventura i no para en cap moment. Les escenes de lluita, moments còmics i parlament per fer avançar l’acció es van enllaçant amb destresa fent que no puguis apartar la mirada de la pantalla. Alguna seqüència, realitzada completament amb infografia, aconsegueix deixar-te sense respiració.

Estètica: deutora del seu temps. Fotografia obscura, amb fluorescents per donar un toc de color i reflexos de llum marca J. J. Abrams. La tecnologia que hi trobem contrasta, lluent i puntera en el cas dels malvats i de segona mà i bruta la que disposen les tortugues, que recordem que viuen en una claveguera i aprofiten el que els humans tirem a les escombraries.

tmnt-teenage-mutant-ninja-turtles-movie-review

En resum, entreteniment en estat pur. Podem trobar-hi forats argumentals, que n’hi ha uns quants, i potser hauria sigut interessant aprofundir en el contrast entre la civilització de la gran ciutat i uns adolescents recent sortits de les clavegueres, però crec que no era el màxim objectiu del seus creadors. Aquí hi ha tot allò que necessites per passar dues hores de diversió non-stop, deixant el cervell fora de la sala abans d’entrar. Qui esperava més portava els papers molls.

El millor: la formula, on combinen el respecte pel llegat i les aportacions noves, que et provoca la sensació de descobriment.

El pitjor: l’inici lent i que el pla del malvat podria haver tingut un punt més d’originalitat.

Nota: 9 sobre 10.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: